Fermí Fernández: «Amb Buenafuente feia de tot, va ser una època creativa»

Va nàixer a Londres fa 54 anys.

Sí, la meua mare és anglesa.

Pot ser que d’aquí li vingui la vena còmica, del típic humor anglès.

No, perquè vaig venir de molt petit a Catalunya. Vaig començar a fer imitacions als set anys. Això d’explicar acudits em ve del meu avi, que era un paio molt de la broma i divertit. Jo volia ser actor i això em va portar a la comèdia.

Quina va ser la seua primera imitació?

Javier Gurruchaga, en un programa de ràdio d’El Terrat d’Andreu Buenafuente, a finals dels anys 80.

I d’aquí a la televisió i la popularitat: Sense títol, La cosa nostra, Una altra cosa... Què recorda d’aquella època amb Buenafuente?

Va ser una època de molta creativitat i creixement professional. Fèiem de periodistes, guionistes, actors... Era un moment dolç, no hi havia crisi.

Com sorgien les imitacions?

De les notícies. Per exemple, en sortia una sobre Tabacalera i naixia el fumador empedreït.

Ha canviat la manera de fer humor?

Molt, té un ritme més ràpid. Ara, amb tanta oferta televisiva, has de ser molt directe, efectiu i genial.

Per què TV3 no ha tornat a fer late night com aquells?

Perquè són molt cars.

El programa Homo Zapping ha tornat al canal Neox. Com ha estat?

Vam fer un especial per Nadal i va funcionar molt bé. Per això es va pensar a reflotar-lo.

A qui imita?

Arguiñano, Trump, Sobera, Joaquín Prat, Roncero...

Entre programes i obres de teatre, ha comptat alguna vegada el nombre de personatges que ha imitat?

Ho vaig fer un dia amb Buenafuente i vam calcular que prop dels 2.000.

I es continua divertint?

Sí, perquè treballo en el que m’agrada. És per això que aconsegueixo divertir la gent.

Ha tingut algun problema amb algú a qui no li hagi agradat la seua imitació?

Sí, perquè segurament no vam saber explicar-ho bé. Faig autocrítica, encara que sempre intento que els personatges tinguin dignitat. Els actors som com els caricaturistes de les Rambles, treballem amb el traç gruixut, accentuant els traços del caràcter.

Ha volgut alguna vegada canviar de registre?

Sí, però quan t’han encasellat en la comèdia és un molt difícil fer el salt al drama.

TV3 es troba en un moment de canvis. Desapareixen Els matins i Divendres, dos programes en els quals col·laborava. Cap a on s’encaminarà?

No ho sé, haurem de resituar- nos, anar a altres televisions. Em deixo portar. Els actors som narcisistes, ens agrada mirar- nos el melic i estar en constant evolució.

Finalment, alguna sèrie que l’hagi enganxat.

Walking death.