«

TV3 descriu

Com si fos ahir

com una

dramèdia

. Què significa?

Significa que és una sèrie farcida d’històries en la qual has d’anar coneixent els personatges per anar identificant-t’hi. El plantejament és intentar atrapar l’espectador a través d’unes trames que no contenen grans maldats però sí que són d’una quotidianitat amb què tots ens podem sentir reflectits. La gent està acostumada als assassinats, i aquí no n’hi ha.

Fa poc que ha començat a emetre’s però molts ja titllen la Marta, el seu personatge, com la bruixa de la sèrie.

Jo no la definiria com una bruixa, sinó com una persona que va a la seua. És un personatge una mica manipulador, que explica alguna mentida per aconseguir el que vol i que acostuma mirar pel seu propi interès. Crec que tot això fa, fins i tot, que la Marta tingui un punt bastant còmic.

Per què?

Perquè té molta cara i es pren tot el que li passa massa seriosament. Però el que està tramant també tindrà una repercussió a la feina i a la seua vida.

És cada vegada més difícil que la gent es posi davant del televisor a una determinada hora?

Sí, en aquest sentit només et puc dir el que passa a casa meua. La meua filla mira tots els programes a la carta perquè és més còmode, però suposo que les audiències ara també es mesuren tenint en compte aquest fenomen.

Creu que podran assolir l’èxit de

La Riera

i competir amb les vuit temporades que ha tingut aquesta sèrie?

És aviat per saber-ho. De moment la sèrie està pensada perquè duri una temporada, que és el plantejament que s’acostuma a seguir amb tots els projectes d’aquest tipus.

Quin és el seu pròxim projecte en el món del teatre?

La temporada passada vaig participar en l’obra Maria Estuard al Teatre Lliure, i ara la tornem a reprendre d’aquí a un mes perquè es van esgotar les entrades. Ara m’estic tornant a estudiar el text perquè ja l’havia oblidat.

El fet d’haver-se posicionat a favor del procés

li ha reduït les ofertes de treball a la resta d’Espanya?

Mai no he tingut representant a Espanya i no et podria dir si això ha tingut una conseqüència directa. Sí que és veritat que he treballat molt poc a Madrid, però no puc dir que sigui per això. Allà gairebé no em coneixen com a actriu així que dubto que sàpiguen de la meua faceta independentista. És una porta que se m’ha obert molt poques vegades, però si he treballat més aquí crec que ha estat més per circumstàncies de l’atzar que no per raons polítiques.

Catalunya aconseguirà la independència?

Espero que sí, malgrat alcaldes com Àngel Ros, que fan pactes amb el partit més feixista per continuar en el poder. Ara per ara intentarem votar, la qual cosa, segons sembla, ja és molt.