“Tatuats pels Pirineus’ està fet amb el cap i amb el cor”

Com surt la idea d’aquesta sèrie de monogràfics?

Quan feia de corresponsal de TV3 al Pirineu i Andorra sempre em quedava amb ganes d’aprofundir i que la protagonista fos la gent. Després, el 2013, començo una nova etapa, i fa dos anys que vaig començar amb la idea. He estat gairebé un any preparant els set capítols de 40 minuts que formen Tatuats pels Pirineus.

Què voleu mostrar amb el programa?

Tatuats pels Pirineus és un programa d’entreteniment i també de divulgació. Hi ha gastronomia, tradicions, cultura, música, naturalesa... Espero que la gent s’emocioni, rigui i s’enamori del Pirineu. Que tinguin ganes de descobrir racons, cuina, paisatges, la seua gent... És un programa que està pensat amb el cap i que està fet amb el cor. La música és important, són grups pirinencs.

Com s’ha fet?

Càmera i redactor són la mateixa persona, no hi ha més equip. Això és el que van valorar a la Corporació de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, a més de la varietat dialectal, el dinamisme i la frescor dels diàlegs. Encara que ha estat laboriós, estic molt contenta del resultat. La gent ho ha posat molt fàcil i ha tingut paciència. Ells són els protagonistes.

Quants Pirineus hi ha?

Els formen onze comarques a Catalunya, que són en les quals jo m’he centrat. Cada territori té un segell propi, però amb les muntanyes com a comú denominador. He trobat una gent amb una força que els fa capaços de tot.

Què els diria als qui somien viure al Pirineu?

Que vinguin, però han de ser constants en petits projectes que a la llarga poden fer-se grans. Cal superar inconvenients com les comunicacions i les distàncies. El Pirineu té una gran riquesa i un enorme potencial humà, alhora poc reconegut. Som terra d’acollida, que vinguin.

L’envelliment és avui un factor clau. Algun remei?

Vaig començar de periodista al diari SEGRE, i des d’aleshores em preocupa. Hi ha joves al territori, però d’altres marxen al no haver-hi feina en el seu sector. D’altres no poden estudiar pel cost econòmic. Seria genial disposar d’universitat. Potser somio, però el Pirineu també és Catalunya i, de vegades, estem una mica oblidats.

Quines són les millores clau?

Bones infraestructures i un bon desplegament de les xarxes en telecomunicacions. També falta indústria, empreses. Amb la retallada de les explotacions agrícoles i ramaderes de les quals es vivia, trobar feina actualment és complicat.

Hi ha risc de convertir-lo en un parc temàtic?

No ho crec pas, tenim prou personalitat com per poder evitar-ho.

Personalment, canviaríeu el vostre lloc de residència?

Visc a la Seu d’Urgell, on també he nascut, i m’agrada. Les arrels i el cor els tinc sens dubte al Pirineu.