Marc Cartes: “Els personatges tenen alguna cosa de mi, però cap sóc jo”

Com definiria el paper de l’Andreu a ‘Com si fos ahir’?

Es tracta de papers difícils de descriure, perquè són tan humans, tan reals, com les persones normals. N’hi ha d’una mica més avariciosos, contents o de més tristos, però tots tenen els seus moments, i els personatges també van evolucionant.

És inevitable comparar ‘Com si fos ahir’ amb ‘La Riera’?

Ocupem el mateix horari, però aquesta vegada s’ha canviat una mica el plantejament. Acabem de començar i no es pot comparar amb vuit anys de Riera. Sempre es comença a poc a poc, deixant que el públic es faci seus els personatges. Si ara passessin coses molt bèsties, a la gent no li importaria gaire perquè encara no s’han guanyat el públic. Primer la gent els ha d’estimar, odiar, fer-los seus. Llavors, si el personatge es trenca una cama, ja pateixen per ell. Però això necessita temps.

Creu que serà igual de llarga?

Per mi, seria fantàstic que durés, però poden passar moltes coses, fins i tot que duri el doble de temps. Com a mínim serà un any. Però les sèries es plantegen per temporades. La guionista, que en el nostre cas és una dona, planteja la trama, el que els passarà als personatges en el que es coneix com la bíblia. I si es decideix fer una segona temporada, es fa una segona bíblia, sobre la primera. És on es troba l’acció de tot l’any i, per tant, també es pot decidir que no continuï.

TV3 sembla que és el seu medi natural.

Ho és, ho és. Fa molts anys que treballo a TV3 i hi estic a gust.

He sentit que no segueix cap sèrie perquè està tan pendent de la part tècnica que en perd el fil argumental. Es veu treballant al darrere de la càmera?

Sí que m’agradaria, sí. De fet, m’apassiona tot el que hi ha al darrere de les càmeres, el que passa és que és molta feina i de moment em truquen per fer d’actor.

De tots els personatges que ha fet a les sèries de TV3, quin ha sentit a la seua mesura?

No ho sé. Cada personatge té les seues coses, les fas i queden naturals, però potser a la vida real no les faries. Per exemple, la manera en la qual l’Andreu es relaciona amb els seus fills, així jo no ho faria. Però, a més a més, pot ser que el guió capgiri el personatge, per exemple... que pegués a una dona. Evidentment, jo això no ho faria a la vida real, però és el que el meu personatge ha de fer. Tots els personatges tenen una part meua, però cap sóc jo. Els actors som com titelles.

Els actors que treballen a TV3 segurament es coneixen molt, perquè van coincidint. No resulta estrany trobar-se en diferents sèries i papers?

Ho portem bé. Notem quan estem treballant amb un altre actor que cadascú està fent un personatge. Quan diuen “talleu”, aleshores tot canvia. El que es veu per la televisió no és la vida real. Pot ser que dos que hi apareixen com a molt amics en realitat no ho siguin. O fer una escena d’amor amb algú que no et cau bé. Sí que és veritat que anem coincidint, però quan graves, cadascú treballa en el seu personatge. Després una altra cosa són les relacions als camerinos o al plató, que potser pots estar més en família, diguem.

La relació amb el públic, tenint en compte que és un actor tan conegut, com la porta?

Ara que sóc més gran, ho porto bé. Abans em costava més, però com que sempre són sensacions positives, ja em va bé. Els anys ajuden a acceptar-ho com una cosa normal.