'Verd Madur', la primera pel·lícula en català exhibida durant el franquisme, es va rodar a Lleida
L’anterior "El Judas" es va projectar només en Setmana Santa i en sales puntuals
Cartell de 'Verd Madur'
"Verd madur" , que es va rodar entre la Val d’Aran, Sort i Aigüestortes es va convertir, gràcies a la tenacitat de l’advocat i escriptor lleidatà Josep Virós i Moyés (Llesui, 1905), que a més va invertir part de la seua fortuna personal com a productor, a la primera pel·lícula que es va estrenar en català durant el franquisme, concretament el 27 de maig de 1968. És cert que anteriorment, Ignacio F. Iquino ja havia rodat, en doble versió, "El Judas" (1952), però, i malgrat el seu contingut religiós i amb la localitat de Esparreguera com a escenari i amb un únic actor professional en el repartiment (la resta van ser veïns del poble, principalment actors i actrius de La Passió), només va rebre autorització d’estrenar-se en català durant la Setmana Santa i en un molt reduït grup de cines, prèviament seleccionats. En canvi "Verd Madur", sense límit de sales d’exhibició, va aconseguir mantenir-se a la cartellera durant diverses setmanes.
"Verd madur" ("Siega verde" en la seua versió castellana que es va estrenar el 1961) adaptava una novel·la del mateix Josep Virós que explicava l’enfrontament en un poble del Pirineu entre dos sagues familiars centenàries, les de Can Pujalt, rics i poderosos, i la de Can Canot, vinguda a menys, amb l’amor entre hereu dels Pujalt i una de les filles dels Canot.
Virós per poder rodar la pel·lícula, que va tenir seriosos problemes amb la censura de l’època (algunes escenes i imatges es van considerar pujades de to) que va arribar a manipular els cartells, allargant-li el vestit, en tots els que apareixia la protagonista, la francesa, Jeanne Valérie, va fundar una productora, "Pirene" conjuntament amb el joier barceloní Amadeu Bagués, i després va invertir a prop de sieta anys en una lluita burocràtica amb el regemeguen franquista per poder projectar-la també en castalán. De fet "Verd madur" va ser també la primera obra escrita originàriament en català que Franco va autoritzar una versió cinematogràfica.
