Ethan Barea, d'Eufòria: «Cantaré en lleidatà»

Vostè va participar en la segona edició d’‘Eufòria’ de TV3. Malgrat la seua curta estada en el talent xou, com va viure aquesta experiència? Concursar a Eufòria ha estat una experiència genial. Malgrat l’escàs temps que hi he estat, he pogut conèixer una mica com funciona la indústria musical i la televisió. A més he après molt sobre com gestionar situacions de tanta exposició i com a artista m’ha ajudat a aclarir els meus objectius.

Vostè és de Guissona i, amb el Tomàs, els dos van ser els únics concursants de Lleida. Va ser complicat o els van posar algunes traves per l’accent? Va ser molt curiós trobar algú de Lleida. Respecte a l’accent, hi havia gent que se sorprenia quan m’escoltava cantar amb accent lleidatà encara que mai no hi ha hagut cap problema. Al contrari, alguns companys s’han adaptat quan m’han fet els cors. Tinc molt clar que la meua música la cantaré en la llengua que parlo sempre, perdre l’accent lleidatà no és una opció.

Com es va iniciar en la música? Em vaig iniciar en la música quan tenia uns sis anys a l’escola municipal de Guissona. Vaig començar tocant la guitarra als sis anys, als 13 anys el meu professor Salvador em va animar a cantar i als 14-15 vaig començar a escriure cançons. Després de fer el Batxillerat Escènic, me’n vaig anar a Barcelona a estudiar Producció Musical i, actualment, curso Composició i Songwritting.

Com arriba l’oportunitat de participar a ‘Eufòria’? Em va arribar un correu per entrar al càsting i em vaig presentar perquè estava obert a possibilitats i tenia ganes de començar un projecte. 

Va aconseguir entrar al concurs. Com van ser els primers dies? Els primers dies vam començar a assajar la primera gala. Vam tenir més temps del que es disposa normalment perquè ens havien de preparar. Fèiem classes per assajar els temes.

Una vegada arriba la primera gala i puja a l’escenari. Es va sentir nerviós? El fet de portar-ho tan preparat i haver passat una setmana recalcant la cançó, en el meu cas, fa que no doni pas als nervis o por de fer-ho malament. Era emoció i adrenalina.

Amb la final del concurs que ja gairebé és aquí, qui creu que guanyarà aquesta segona edició? És una pregunta molt difícil, tots tenen molt talent. Però de moment, encara que podria canviar d’idea, penso que l’Alèxia guanyarà. És una intèrpret impressionant i ha cantat tots els temes amb una gran excel·lència vocal. A més té molt bona presència sobre l’escenari.

Quin és el seu projecte de futur? Ara mateix estic molt emocionat perquè el 2 de juliol al Palau Sant Jordi actuaré amb els companys d’Eufòria. Després d’això començaré a treballar a compondre i treure música meua. La idea que tinc és escriure en català, ja que és el meu idioma i crec que és molt honest escriure en la teua llengua materna. En tema d’estil, m’agradaria donar-li un toc més actual.