Tomás Guzmán, semifinalista d'Eufòria: «No he parat mai de cantar»

Va participar en la segona edició d’‘Eufòria’ sent un dels representants de Lleida. Com va ser aquesta experiència?

Va ser genial, estava expectant i volia aprofitar l’oportunitat al màxim. Un programa així t’aporta moltes coses a nivell emocional i professional. Ha estat un esforç intens cada setmana per aconseguir que les gales anessin al millor possible. Era un treball de diumenge a divendres. Els dissabtes descansava, encara que els divendres era molt difícil anar a dormir després de les emocions de la gala. D’altra banda, cursava segon de batxillerat i, gràcies a l’institut, vaig poder seguir-lo online i fer la selectivitat.

Com sorgeix l’oportunitat de participar en el talent xou?

Estudiava en una escola de música a la Seu d’Urgell i la meua professora va compartir la convocatòria del càsting. No sabia què era Eufòria, però vaig voler provar.

Va aconseguir entrar i arribar fins a la semifinal. Com es va sentir quan es va saber que no passava a la final?

Aquesta gala per a mi va ser com un comiat, tenia la sensació que sortiria del programa aquella nit. Sabia que el meu pas pel concurs havia estat molt bé i era feliç amb això, encara que tenia ganes de passar a la final. Tot i així, estic content que la Jim guanyés.

D’on li ve la passió per la música?

Ve dels meus pares, ambdós són músics i a casa meua la música sempre ha estat present. Quan tenia set anys em vaig mudar amb la meua mare al sud de Xile i allà recordo trajectes d’una hora amb la meua germana anant a assajar a un cor. La música ha format part de la meua vida, mai paro de cantar.

Vostè és originari de Xile. Com va arribar fins a Araós?

El 2019 la meua família i jo vam decidir fer un viatge a Europa. La meua mare, jo i dos dels meus germans vam volar primer i després van venir la meua altra germana i el meu padrastre. El pla era visitar Catalunya, Anglaterra, França i el Marroc. Després de conèixer les tres primeres destinacions i, de tornada a Catalunya, concretament en una masia de Sant Pere de Ribes on fèiem work away (treballar a canvi d’allotjament i menjar), ens va agafar el confinament i ens van cancel·lar un total de vuit vols. Llavors una família de xilens que coneixíem i que vivia al Pallars va contactar amb nosaltres i vam anar a Sort i, més tard, a Araós.

Ara es prepara per al concert d’‘Eufòria’ el 2 de juliol al Palau Sant Jordi, però, quins són els seus reptes de futur?

Tinc moltes ganes d’aquest concert, el fet de ser sobre l’escenari davant de 18.000 persones és un somni. De cara al futur, tinc ganes de compondre música, treure els meus temes i també vull fer musicals, teatre i dansa, així com formar-me més.