Aquest dijous debat d'agricultura amb sis exconsellers al programa 'A diari' de Lleida TV
En una trobada, organitzada per la Fundació ICG, proposen engegar diverses actuacions que garanteixin la millora i la continuïtat del sector agrari i ramader per assegurar l'activitat econòmica i l'equilibri territorial
El debat, a Lleida TV
El grup d'opinió i debat "Compromesos amb el Futur de Lleida", que promou la Fundació ICG, ha celebrat avui una nova trobada per tal d'analitzar i debatre sobre temes d'actualitat i de futur, i fer aportacions per aconseguir un entorn més competitiu a nivell econòmic, social i cultural per al conjunt del territori de les comarques de Lleida.
En aquesta trobada, s'ha analitzat la situació actual que viu avui el sector agrari i ramader de les comarques de Lleida i del conjunt de Catalunya i davant les protestes convocades pels pagesos d'arreu d'Europa. Per tal d'analitzar aquesta situació i mirar d'aportar idees i propostes, la Fundació ICG ha reunit a personalitats que han estat consellers del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya els darrers anys, entre els quals Francesc Xavier Marimon (conseller d'Agricultura del 1992 al 1999), Josep Grau (conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, del 1999 al 2003), Antoni Siurana (conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca del 2003 al 2006), Jordi William (conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca del 2006 al 2007), Joaquim Llena (conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural del 2007 al 2010), i Jordi Ciuraneta (conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del 2016 al 2017).
En el decurs de la trobada s'ha constatat que el sector ha experimentat una important transformació en les últimes dècades i que ha hagut de fer un gran esforç per adaptar-se a aquest canvis com han estat la modernització, la diversificació de la producció, la globalització i la creixent competència, les noves normatives en la utilització de productes fitosanitaris, la concentració de la producció amb menys nombre d'explotacions agràries i de major tamany, i la pèrdua de pes del sector en el conjunt de l'economia per la desaparició d'explotacions i falta de relleu generacional.
D'altra banda, cal tenir en compte que el desenvolupament de l'espai d'influència de Lleida està vinculat a l'agricultura i la ramaderia, i que el sector ha estat molt eficient. Amb el regadiu s'ha permès garantir i multiplicar la producció, el 30% de superfície de regadiu produeix el 70% de la producció agrícola; la ramaderia intensiva integrada a la indústria ha permès elaborar productes amb molt més valor afegit, i alhora ha creat sinergies amb els camps de conreu extensius de secà; una indústria alimentària transformadora molt diversificada i competitiva que representa, en el seu conjunt de Catalunya, el 22,4% del valor afegit de la indústria alimentària espanyola. També s'ha avançat amb tecnologia, amb centres com l'IRTA, i els productes de qualitat han agafat cada cop més protagonisme i s'han introduit amb força als mercat.
Però des de fa uns anys, el sector s'enfronta a una transformació tècnica per necessitats mediambientals, energètiques i legislatives provinents d'Europa, que posen en risc un creixement de futur i la sostenibilitat del model actual. Davant d'aquest fet en desprèn que les institucions han d'aportar solucions que assegurin aquesta continuïtat i millora del sector ja que, a part de representar la producció agroalimentària, el sector primari exerceix una important tasca en la lluita contra la desertització i garanteix l'arrelament de la població al territori. A més, cal tenir en compte que Lleida és el territori que exerceix com a principal punt d'abastiment agroalimentari de Catalunya i de la resta de l'Estat, i que no prendre mesures urgents posa en risc el creixement i la sostenibilitat del model econòmic d'aquest territori i la seva capitalitat agroalimentària.