Loles León diu als seus 73 anys que la vida de soltera rejoveneix

En l’actualitat, cada vegada més dones opten per viure sense parella, trobant en aquesta elecció una font de benestar i plenitud. Segons la psicòloga Bella DePaulo, la solteria brinda avantatges únics com la llibertat, la independència i l’oportunitat de centrar-se en un mateix sense retre comptes a ningú. Aquest estil de vida, lluny de ser solitari, pot resultar en un envelliment més saludable i una vida més alegre i autèntica.

L’actriu Loles León, als seus esplèndids 73 anys, és un exemple d’això. Des de primerenca edat, Loles va saber que volia viure sola. "Als set anys ja el vaig dir a casa, i tots em van mirar com si estigués boja", recorda amb un somriure. "Sempre he estat molt independent i encara que també he tingut parella, fa gairebé 20 anys que visc sola. No m’agrada compartir el meu espai. Tinc les meues relacions, clar, però conviure, no; em resulta molt esforç. La meua solitud elegida és fantàstica, boníssima. He decidit cuidar-me, satisfer-me jo i fer el que vulgui, entrar i sortir sabent que no m’espera ningú a casa... Això a mi em dona molta calma", confessa.

Loles no para de treballar i assegura que viure sola l’ha rejovenit. "M’assec jove, tens les teues xacres, clar, però te’ls arregles; una miqueta de fisio per aquí, unes vitamines per allà... El que importa és tenir esperit juvenil, i jo sempre ho he tingut", afirma. La seua defensa de la solteria no es basa en males experiències amb els homes, sinó en una convicció profunda. "Quan convius veus les 'misèries’ de l’altre i això no mata l’amor, però sí el desig i les coses boniques d’una relació, les que a mi m’agraden: la seducció, la passió... Adaptar-me ara als gustos d’un senyor que entri en la meua vida em sembla molt complicat, molta feina. És més divertit estar sola, no vull cap ésser viu a casa meua, fins les plantes se’m moren", riu.

Loles assegura tenir molts amics solters que també viuen feliços. "Animo a tots, als homes potser els costa una mica més, perquè nosaltres som més resoltes," afegeix. En la seua solitud triada, no sent cap buit: "Valoro molt les meues estones de relax, de solitud, el no lluitar pel comandament de la tele ni per res. Recomano el silenci, és molt bo, regenera. I el sentit de l’humor, també perquè no sempre dones amb algú a qui les teues coses li fan gràcia".

Reconeixent la situació d’aquelles dones que viuen soles no per elecció, Loles les anima a ser valentes i a veure aquesta etapa com una nova oportunitat. "Vull dir-los que no tinguin por, que siguin valents i pensin 'ara comença la meua vida d’una altra manera, i l’experimentaré amb amics, amigues...'", afirma.

Un estudi d’Harvard recolza aquesta perspectiva, assenyalant que les dones que viuen sense parella tendeixen a envellir millor emocionalment. En no enfrontar els pics d’estrès que pot generar una relació de parella, especialment si és disfuncional, troben un equilibri emocional més estable. La solteria, a més d’oferir més temps per a un mateix, fomenta l’ampliació del cercle social, una cosa que moltes vegades es descuida en una relació.

Tanmateix, no es tracta només de ser soltera o en parella, sinó de com gestionem les nostres relacions i emocions. Si vivim des de la perspectiva de la càrrega emocional, la solteria pot ser una opció alliberadora. Però si hem desenvolupat un sa egoisme, posant les nostres necessitats primer per poder cuidar-se dels altres, una relació sana pot ser igualment enriquidora.

En conclusió, l’elecció de viure sense parella pot ser una font de plenitud i rejoveniment. La clau està en centrar-se en un mateix, conrear relacions de qualitat i mantenir un esperit juvenil i positiu. La vida plena