La depressió postpart de Cristina Pedroche; "Ploro amb freqüència i no entenc per què"

Cristina Pedroche, presentadora d’Atresmedia i col·laboradora de "Fent Zàping", s’ha obert al seu llibre "Gràcies a la por", on narra l’angoixa que ha sentit en convertir-se en mare. Encara que no considera que hagi tingut depressió postpart, deu mesos després del naixement de la seua filla continua plorant diàriament i ha buscat ajuda psicològica i psiquiàtrica per manejar les seves emocions.

Dimecres, Pedroche va visitar "El Hormiguero" per presentar el seu llibre, que ha estat una eina crucial per superar el seu estat emocional. Durant la seua visita, va parlar obertament sobre la revolució que ha suposat ser mare, l’angoixa de no sentir-se a l’altura i la pressió constant que pateix.

Pedroche va explicar que va decidir escriure el seu llibre per entendre’s a si mateixa i organitzar els seus pensaments. "La principal raó era per intentar entendre’m i bolcar els meus sentiments, per veure si així podia posar una mica d’ordre al meu cap", va confessar. 

Un moment decisiu que la va portar a escriure va ser una visita a la seua ginecòloga després de donar a llum. "Vaig anar a la ginecòloga dos setmanes després de donar a llum perquè em donés l’alta. Es va asseure i em va dir: 'Però com et sents, Cris?' Em va mirar i em vaig venir a baix", va recordar Pedroche.

Malgrat el seu amor per la seua filla, Cristina es va trobar plorant amb freqüència sense entendre la raó. "Veig a altres mares que els va tot bé i no tenen por, però jo no volia sortir de casa", va revelar, parlant de la crisi emocional que va viure després de convertir-se en mare.

La por i l’ansietat eren constants en la seua vida diària. "Em feia pànic anar a l’hospital, al pediatre, a veure-la a ella... Tot em feia pànic", va continuar. La seua ginecòloga li va suggerir un consell vital: escriure. "Escriu a manera teràpia. Encara que no t’entenguis, tu escriu. Que potser alguna cosa pots entendre", li va recomanar.

Cristina va seguir el consell de no dir-li-ho a ningú, ni tan sols als seus pares o a la seua parella, David. "Anava escrivint quan la nena es quedava adormida, coses sense sentit", va compartir. Al llarg del temps, va acumular moltes notes al seu mòbil i va dubtar de publicar-les a Instagram. Tanmateix, va decidir no fer-ho a causa de les crítiques que sol rebre en aquesta plataforma. Comentaris feridors com "arribarà el dia del teu funeral i encara estaràs de postpart" o "et creus que ets l’única dona que ha parit?" Van afectar el seu estat d’ànim.

La pressió i un incident amb la seua filla van fer que Pedroche busqués ajuda psicològica i psiquiàtrica. Mentre alletava la seua filla al llit, es va quedar adormida i la nena li va caure. Encara que la nena no va patir danys, aquest episodi va incrementar les seues pors. Temia que li traguessin a la seua filla i evitava sortir al carrer per por que alguna cosa pogués succeir. La falta de confiança i la inseguretat es van convertir en els seus pitjors malsons.

A través del seu llibre, Cristina espera ajudar altres mares a què puguin enfrontar pors i experiències similars. La seua valentia en compartir la seua història ofereix un missatge de suport i comprensió, demostrant que buscar ajuda i parlar sobre les nostres pors pot ser el primer pas cap a la curació.