'Devuélveme la vida': El nou drama colombià que desbanca als grans èxits a Netflix

La nova sèrie colombiana Devuélveme la vida ha debutat a Netflix, arribant just a temps per competir amb l’esperat retorn de Jo soc Betty, la lletja, que actualment triomfa a Prime Video. Aquesta producció evoca de manera subtil l’èxit de Café amb aroma de dona i ha captat l’atenció dels usuaris de Netflix, desbancant al popular melodrama de William Levy en les llistes de visualitzacions.

Ambientada en les dècades de 1950 i 1970 en els camps de cotó de la Vall del Cauca, la història es desenvolupa en un entorn on la riquesa de les hisendes contrasta amb la vida dura dels treballadors. Enmig d’aquestes diferències, sorgeix un romanç prohibit entre Mariana Azcárate, hereva de la hisenda La Victoria, i Joaquín Mosquera, un treballador afrodescendent. Aquest amor desafia les estrictes normes socials, desencadenant una sèrie d’esdeveniments que revelen les profundes divisions en una societat marcada pel racisme i la desigualtat.

La sèrie, que podria comparar-se amb una versió colombiana de Romeu i Julieta, assoleix el seu punt més dramàtic quan el pare de Mariana descobreix la relació entre la seua filla i Joaquín. Decidit a separar la parella, trama un pla per desfer-se de Joaquín, sense saber que Mariana ja està embarassada. Encara que l’intent d’assassinat falla i Joaquín aconsegueix escapar, el pare de Mariana l’enganya fent-lo creure que Joaquín la va abandonar. Anys després, Mariana ha pres el control de La Victoria i ha format una nova família, mentre Joaquín torna, buscant revenja, sense saber com ha canviat la vida de Mariana.

Torna’m la vida destaca per la seua acurada recreació històrica i una fotografia que transporta a l’espectador a l’època. Els extensos camps de cotó, les imponents hisendes i el vestidor detallat creen una atmosfera envoltant. Encara que la sèrie aborda temes com la discriminació racial i la desigualtat social, el seu enfocament és en ocasions superficial. Malgrat mostrar les injustícies i abusos de l’època, no aprofundeix completament en les dinàmiques socials i econòmiques que perpetuen aquestes opressions.

A més, la sèrie toca de manera interessant els canvis polítics i econòmics que van transformar Colòmbia en aquells anys, fent referència als conflictes interns i les transformacions en la indústria cotonera. Tanmateix, aquestes subtrames no reben el desenvolupament que podrien haver tingut, quedant com un teló de fons en lloc d’un component central de la narrativa.