Respira: El nou drama mèdic de Netflix que promet, però no sorprèn

El 30 d’agost es va estrenar a Netflix la sèrie "Respira", dirigida per Carlos Montero, creador d’"Élite". Aquesta nova ficció compta amb un elenc liderat per Blanca Suárez, Manu Ríos, Najwa Nimri, Aitana Sánchez-Gijón i Borja Luna. La sèrie té vuit episodis de 50 minuts cada un i es desenvolupa a l’hospital fictici Joaquín Sorolla, a València.

Encara que la sèrie resulta entretinguda i els actors ofereixen interpretacions sòlides, de vegades sembla incloure massa temes, des de situacions surrealistes en un hospital públic fins els complexos problemes personals dels protagonistes. La rapidesa amb què succeeixen els esdeveniments fa difícil seguir la coherència de la trama, i alguns temes importants, com la privatització de la sanitat o les agressions sexuals, acaben tractant-se de manera superficial i sensacionalista.

Els sis o set personatges principals es veuen embolicats en una sèrie de situacions cada vegada més absurdes. Amb l’hospital en crisi, els metges semblen més preocupats pels seus problemes personals que pels seus pacients. Jessica (Blanca Suárez) i els seus col·legues s’enfronten a moments traumàtics, però l’enfocament en les seues vides personals deixa poc espai per a l’atenció als pacients.

Les històries dels personatges estan tan entrellaçades que de vegades resulten inversemblants. Un exemple és el cas d’una jove que al·lega haver estat violada, l’informe del qual és falsificat només per descobrir que el presumpte agressor és el fill de la doctora que la va atendre. Aquesta coincidència sembla forçada i poc creïble.

El tractament del feminisme en la sèrie també és problemàtic. En el cas de Joana, una adolescent que denuncia una violació, només Leo (Ana Rayo) creu en la seua versió, al punt de falsificar proves per inculpar l’agressor. Però tot canvia quan descobreix que l’acusat és el seu propi fill, i Leo farà qualsevol cosa per protegir-lo, incloent demanar-li una col·lega que menteixi en el judici. El més cridaner és que May, una metgessa musulmana i lesbiana, és l’única que dubta de la versió de la víctima, la qual cosa sembla un comentari desafortunat atès el context actual a Espanya.

Molts problemes per a tan pocs personatges

Netflix sembla obsessionat amb el tema de les denúncies falses, repetint patrons vistos en altres produccions com a "Express". Aquest enfocament no és ni progressista ni entretingut, sinó morbós i poc apropiat, especialment en un país on la violència de gènere és un tema tan greu. La sèrie sembla més interessada en l’espectacle que en una representació realista i educativa de la problemàtica.

Najwa Nimri, encara que talentosa, ofereix un paper que ja hem vist abans. El seu personatge, Patricia Segura, presidenta de la Generalitat valenciana, és una política de dreta que converteix la seua lluita contra el càncer en un xou mediàtic. Encara que Nimri brilla en la seua interpretació, el seu personatge sembla una repetició de papers anteriors.

La trama en "Respira" és de vegades massa intensa, recordant les pel·lícules de sobretaula dels dissabtes o sèries com "Rex". Amb un enfocament polaritzat i un guió simplista, la sèrie avança a un ritme frenètic sense profunditat en el mèdic ni en el personal. Com a resum d’una crítica a Filmaffinity, la sèrie és un passatemps atropellat que no destaca ni en el mèdic ni en el social, i potser necessiti "prendre’s un respir" abans de la seua segona temporada.

La salut mental i les malalties de transmissió sexual també són presents en la sèrie. En un episodi, un personatge prova de consolar el seu amant, que ha contret SIDA en una orgia. Aquest amant resulta ser el fill de Pilar, una de les doctores principals. La sèrie aborda aquests temes des d’un enfocament superficial i sensacionalista, similar al vist en "Elit", amb drogues i sexe sense protecció presentats com aventures excitants.

L’enfocament en els metges i els polítics deixa de banda altres col·lectius importants a l’hospital. Infermeres i zeladors amb prou feines tenen visibilitat, la qual cosa reforça la idea que la sèrie se centra en un sol grup. Molts espectadors critiquen aquest enfocament limitat, comparant-ho amb sèries com a "Anatomia de Ramat" que fan el mateix, prioritzant el drama personal sobre una representació més completa de l’entorn hospitalari.

La dolenta del conte és Blanca Suárez?

Blanca Suárez interpreta Jésica, una doctora amb un idil·li furtiu amb Biel, un resident més jove. Encara que Suárez ho fa bé al seu paper, la trama és predictible i no ofereix res nou. La relació entre ambdós sembla seguir un patró clàssic, amb poc desenvolupament profund. La sèrie deixa molts temes importants en l’aire, i encara que pot entretenir, no aconsegueix deixar una impressió duradora.

En resum, "Respira" és una sèrie entretinguda, però no destaca pels seus guions ni per la seua trama. És una sèrie més de metges, amb fallos que esperem es corregeixin en la segona temporada ja confirmada.