Un documental retrata un Carles Sabater “de carn i ossos”, més enllà del mite

25 anys després de la mort de Carles Sabater després d’un concert de Sau a Vilafranca del Penedès, el documental ‘Carles Sabater. No espereu res de mi’, de Jordi Call, recupera i revisa la figura del cantant de Sau. En una entrevista amb l’ACN, Call destaca que el documental mostra un Carles Sabater “de carn i ossos”, que va “més enllà del mite”. ‘Carles Sabater. No espereu res de mi’ inclou vídeos casolans gravats pel mateix Sabater que tenia qui va ser la seva parella Laura Jou, a més d’entrevistes a persones del seu entorn com la mateixa Jou o integrants de Sau. El documental, estrenat a l’In-Edit, s'emetrà aquest dimarts a TV3 al programa ‘Nits sense ficció’.

Jordi Call explica que els va motivar a tirar endavant el documental les ganes que tenia Laura Jou de treure del calaix unes cintes de vídeo que tenia gravades per Carles Sabater i explicar la seva història “des del seu punt de vista íntim i molt proper al Carles”.

En aquestes cintes hi ha gairebé set hores que va gravar majoritàriament el mateix Sabater amb una càmera. “A partir de la seva mirada es descobreix el Carles i en què es fixava, a vegades són coses molt quotidianes i que tenen relació amb el que li passava en aquell moment”. Afegeix que totes aquestes imatges mostren “un Carles molt autèntic”.

L’aniversari dels 25 anys de la seva mort, destaca el director, “és una excusa” per “revisitar Carles Sabater fora del mite i intentar conèixer la persona”. Creu que el documental mostra un Carles Sabater que sorprendrà.

Destaca que en les entrevistes que va oferir el líder de Sau “era molt opac i projectava una imatge molt estudiada i educada” i “rarament parlava d’ell mateix”. Assegura que el “Carles Sabater que arribava a la gent era bastant irreal i el que es descobreix (al documental) és un Carles de carn i ossos i és probable que la gent vegi la persona més enllà del mite”. “Molta gent el va mitificar durant un temps i potser aquesta mitificació és una de les causes que acabés com va acabar”, indica.

Les dues parts del documental

Call recorda que Sabater era un actor de formació i que els primers anys de trajectòria professional es va dedicar al teatre. En el moment en què coneix Pep Sala, apunta, una de les coses que més va desitjar era ser una estrella del rock. En una primera part del documental s’explica el seu assoliment de l’èxit des d’una “vessant més íntima i personal”. Un cop aconsegueix l’èxit, indica, “el Carles també el va patir i aquesta seria la segona part del documental on explica tot el que li va passar abans de morir”.

Quan li van proposar el projecte, una de les primeres coses que va fer el director del documental va ser introduir Carles Sabater a Google. I de les primeres coses que apareixien tenien a veure amb la seva mort i també amb les drogues. “Això ha marcat molt al Carles, la llegenda negra de les drogues”. Creu, però, que aquesta part la va desactivar Pep Blay al llibre 'Cor trencat. Mort i vida de Carles Sabater' (Folch&Folch), “tornant a obrir l’autòpsia de la seva mort i demostrant que la causa no va ser una sobredosi ni una ingesta de drogues, sinó una aturada cardíaca, que es multifactorial”.

Call destaca que el mateix forense va dir que “l’estrès matava”. Llavors, diu el director, més enllà d’indagar en les causes mèdiques, el documental parla de si “realment l’estrès mata i què el va dur a ell a tenir aquest estrès tan gran i què li passar perquè arribés a una situació límit”.

El documental, una producció de 3Cat amb la col·laboració de La Manchester, es va estrenar aquest dilluns en un passi a l’In-Edit i s'emetrà aquest dimarts a TV3 al programa ‘Nits sense ficció’.