'Se acabó': la història de lluita de les campiones del futbol espanyol

Es va acabar: diari de les campiones, el documental de Netflix, revela la història darrere del triomf de les futbolistes espanyoles i mostra, en primera persona, les seues vivències després de guanyar el Mundial. Alèxia Putellas, Aitana Bonmatí, Jennifer Hermoso i Irene Paredes exposen sense reserves els conflictes que van enfrontar, en especial els seus desacords amb l’expresident Luis Rubiales i l’exentrenador Jorge Vilda.

Jennifer Hermoso, en un testimoni inèdit, narra l’impacte que li va deixar el petó forçat de Rubiales en finalitzar el Mundial. Per la seua part, Alexia Putellas defensa amb fermesa la seua companya i amiga, denunciant el masclisme i la falta de respecte envers les dones en el futbol. Les jugadores que es van negar a participar en el Mundial també expressen els seus sentiments sobre aquesta decisió. La frustració i l’embafament van ser determinants: el seu entrenador, que mancava de solucions i no prioritzava el benestar de l’equip, les va empènyer a alçar la veu.

Irene Paredes i altres companyes descriuen les difícils condicions que van viure durant el Mundial de 2023. Des d’hotels allunyats fins la falta de conciliació familiar, l’equip va patir una sèrie de problemes logístics i emocionals que van impactar el seu ànim. En un comunicat, van deixar clar que no seguirien en la Selecció si Vilda continuava com a tècnic.

La decisió de Vilda d’assignar el braçalet de capità a una altra jugadora va generar divisions internes, mentre que Irene, Jenni i Alèxia van optar per no assumir aquest rol, limitant-se a fer el seu treball sense més implicacions personals. Les tensions van créixer després de l’eliminació a l’Eurocopa, quan quinze jugadores van renunciar, la qual cosa va obligar Vilda a convocar noves esportistes com Tere Abelleira i Olga Carmona, que es van sentir incòmodes en assumir els llocs de les seues companyes.

La falta de condicions adequades va ser constant per a aquestes esportistes. Paredes recorda com altres seleccions viatjaven en vols xàrter mentre elles bregaven amb vols comercials i sense instal·lacions esportives adequades. L’època d’Ignacio Quereda s’esmenta com un altre capítol fosc en el qual les futbolistes eren tractades amb menyspreu i menyspreu. L’exentrenador utilitzava comentaris insultants i condescendents que reflectien una actitud masclista.

Amb Vilda, les coses tampoc no van millorar, ja que el seu nivell d’exigència i control en aspectes personals va evidenciar la seua falta de competència com a entrenador. Cansades d’aquesta situació, Alexia Putellas va prendre la iniciativa i es va reunir amb alts caps per exigir millores laborals. Aquest esforç va permetre a les jugadores aconseguir drets que, fins aquell moment, semblaven inabastables, aconseguint així la tornada de moltes a la Selecció.

El camí de les futbolistes no va ser fàcil: en cada reunió, les autoritats apel·laven al seu amor per l’equip, buscant que desistissin de les seues queixes. Tanmateix, la firma d’un acord va unir al grup amb un únic objectiu: guanyar el Mundial. Rubiales, lluny de donar suport a les jugadores, va buscar protagonisme i, durant la final, la seua actitud va resultar polèmica. El petó que li va fer a Jennifer Hermoso va desencadenar la polèmica, i encara que va intentar restar-li importància, Hermoso i Putellas van alçar la veu. Alèxia, amb el seu famós tuit es va acabar, va marcar un abans i un després.

Aquest documental retrata la fortalesa i l’esperit d’aquestes futbolistes, que no només van canviar la història del futbol femení a Espanya, sinó que també van lluitar perquè les pròximes generacions de dones en l’esport tinguin un lloc digne i respectat. La Pilota d’Or d’Aitana Bonmatí és tot just un reflex d’un moviment que no té intenció d’aturar-se.