'Conspiranoics’: "Un de cada quatre joves creuen que amb Franco es vivia millor"

En els últims anys, la frase "amb Franco es vivia millor" ha ressorgit com un lema discutit en debats polítics i socials a Espanya. Aquest tipus de comentaris, que idealitzen la dictadura de Francisco Franco (1939-1975), ha guanyat espai en xarxes socials, especialment entre els joves. Segons el programa Conspiranoicos, una enquesta recent va revelar que un de cada quatre joves entre 18 i 35 anys creu que Espanya vivia millor sota el franquisme.

Encara que el franquisme va viure un període de creixement econòmic als anys 60, conegut com el "miracle espanyol", les millores no van beneficiar tota la població. Mentre les classes mitjanes urbanes van experimentar avenços, moltes zones rurals van romandre marginades i en pobresa. A més, el règim es va caracteritzar per la censura, la repressió política i l’absència de drets fonamentals com la llibertat d’expressió o reunió.

En xarxes socials com TikTok, s’han viralitzat vídeos on joves coregen el Cara al sol o exalten la figura del dictador. Aquest fenomen ha generat crítiques, especialment de figures polítiques com Zaida Cantera. En el programa Conspiranoicos, Cantera va carregar durament contra Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, per unes declaracions de 2022.

Ayuso va afirmar que els seus avis mai no li van parlar de la Guerra Civil perquè volien que creixés lliure d’odis. Aquestes paraules van ser recuperades pel programa, la qual cosa va provocar una resposta contundent de Cantera: "A ella el seu avi li parlava bé del franquisme, i per això està en contra de la Llei de Memòria Històrica, la igualtat i els drets humans".

Zaida Cantera també va assenyalar que l’avi d’Ayuso "té molt a callar", suggerint que va donar suport activament al franquisme. Segons la col·laboradora, aquest tipus d’actituds reforcen la falta de condemna cap a un període marcat per la repressió, el treball esclau i les execucions en la postguerra.

Per concloure, Cantera va demanar de reflexionar sobre el que realment va significar el franquisme: "Defensar una dictadura com aquesta, ignorant les massacres i les injustícies, és oblidar la història. No podem permetre que es normalitzi".

Aquest debat no només posa de manifest les divisions ideològiques a Espanya, sinó també la influència de les xarxes socials en la formació d’opinions, especialment entre les noves generacions.