SEGRE

El món del cine plora avui Marisa Paredes, morta als 78 anys

La mort de l’actriu va ocórrer de forma inesperada, pel que sembla va patir una aturada cardiaca que va acabar amb la seua vida.

EUROPA PRESS - Arxiu|Arxivament

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Marisa Paredes, una de les grans llegendes del cine espanyol, ha mort als 78 anys, deixant un buit profund en la indústria cinematogràfica. Amb una carrera que va incloure més de 70 pel·lícules i 80 sèries, la seua empremta perdurarà per sempre. Al llarg de les dècades, es va consolidar com una de les figures més respectades i admirades del cine espanyol. Entre 2000 i 2003, va presidir l’Acadèmia de Cine, la qual cosa reflectia el reconeixement a la seua extensa tasca. El 2018, va rebre el Goya de Honor, una distinció que celebrava la seua carrera de tota una vida dedicada al cine.

La mort de Marisa Paredes va arribar de forma inesperada. La nit anterior a la seua mort, va anar al Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz, a Madrid, a causa d’un malestar. Estava acompanyada de la seua parella, Chema Prado, exdirector de la Filmoteca Espanyola. Malgrat els esforços, l’actriu va morir a causa d’una aturada cardiaca fulminant. Segons el seu entorn proper, Marisa es trobava en perfecte estat de salut fins diumenge passat, quan va gaudir d’una vetllada al Teatre Espanyol, on va assistir a la representació de Luces de Bohemia, obra en què participava la seua filla, l’actriu María Isasi. Després de la funció, mare i filla van compartir una estona de vi i conversa.

Marisa Paredes i la seua filla, María Isasi.

Marisa Paredes va assolir la fama amb la pel·lícula Ópera Prima (1980), dirigida per Fernando Trueba. Tanmateix, el reconeixement internacional li va arribar gràcies a la seua col·laboració amb Pedro Almodóvar, amb qui va treballar a diverses pel·lícules icòniques com Entre tenebres (1983), Talons llunyans, La flor del meu secret i Tot sobre la meua mare (1999), per la qual va ser nominada al Goya com a millor actriu protagonista.

També va participar en Hable con ella (2002) i La piel que habito (2010). A més, Marisa va fer el salt al cine internacional, treballant amb directors de renom com Roberto Benigni en La vida es bella (1997), Arturo Ripstein en Profundo Carmesí (1996) i Guillermo del Toro en El espinazo del diablo (2001).

Marisa Paredes en 'La flor del meu secret’.

La seua carrera no només la va portar al cine, sinó també a la televisió, on va participar en produccions emblemàtiques com a Estudi 1, Històries per no dormir, La Regenta i Las noies d’avui dia . En els últims anys, es va destacar en minisèries com Felipe i Letizia i Vestides de blau, seqüela de Veneno . El seu últim projecte va ser el monòleg Cargada de futur, dirigit per Lluís Pasqual, que s’anava a estrenar per a 2025, un títol que ara adquireix una trista paradoxa.

Marisa Paredes sempre va defensar les seues conviccions polítiques i valors.

Marisa Paredes també es va destacar per la seua valentia fora de les pantalles. El 2003, va presidir l’Acadèmia de Cine durant un període d’intensa protesta contra la guerra de l’Iraq, demostrant el seu compromís amb la dignitat col·lectiva. Més enllà de la seua vida professional, Marisa va mantenir una vida personal tranquil·la al costat del seu company Chema Prado i la seua filla María, a qui considerava "la flor de la meua vida". Al llarg de la seua vida, demostrant sempre un gran equilibri entre la seua carrera i la seua família, eludint els focus i buscant la serenitat.

Marisa Paredes serà recordada per la seua elegància, valentia i compromís, i per ensenyar-nos que, com ella mateixa va dir, la vida s’ha de viure amb embadaliment i sense por de mirar al buit.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking