Lluïa Veiga i la seua nominació al Goya per 'Nevenka': "Encara arrosseguem prejudicis del passat"

Lluia Veiga ha aconseguit una nominació al Goya 2025 com Millor actriu revelació gràcies a 'Soc Nevenka'. A la pel·lícula dirigida per Icíar Bollaín, interpreta Charo Velasco, l’única persona que va estar al costat de Nevenka Fernández quan va denunciar l’alcalde de Ponferrada, Ismael Álvarez, per assetjament sexual. Un paper curt, però fonamental per destacar la importància de la sororitat en un cas que la societat va intentar minimitzar.

Para Lucía Veiga, el cas de Nevenka es va reduir a una cosa|mica anecdòtica. "Es va deixar massa marge a la interpretació i això va ser un problema", explica. Segons la seua opinió, molts ho van veure com un conflicte personal, quan en realitat va ser una lluita per la dignitat i la justícia. "Nevenka li preocupava que dubtessin de la seua professionalitat, que pensessin que no va fer bé el seu treball."

"Vaig tenir el privilegi d’interpretar l’única persona que va ser allà per a ella", comenta Veiga sobre el seu personatge. "L’assetjament és terrible, però també ho és la indiferència dels qui ho presencien sense fer res." El seu paper representa el feminisme des de la convicció i la sororitat sense fissures.

Un dels desafiaments més grans per a Veiga va ser trobar l’equilibri entre empatia i fermesa. "Charo liderava l’oposició a l’Ajuntament, havia de mostrar-se propera, però sense perdre la seua autoritat. Era una dona amb idees clares i una determinació infrangible."

Lluia Veiga creu que encara que hem avançat, encara queda molt camí per recórrer. "Quan hi ha proves, ningú no s’atreveix a negar l’assetjament, però quan una dona denuncia per primera vegada, continuen apareixent dubtes. Aquesta desconfiança és l’herència d’un masclisme estructural."

Per a l’actriu, 'soc Nevenka' arriba en un moment clau. "Més de vint anys després, és necessari que cada persona reflexioni sobre què va pensar en el seu dia i què pensa ara." Encara que considera que Nevenka va merèixer més suport en el seu moment, creu que encara estem a temps de reconèixer la injustícia que va viure.

El públic ha rebut la pel·lícula amb emoció i reflexió. "La gent surt del cine commoguda, recordant i debatent sobre l’ocorregut. I això és el que fa que la pel·lícula tingui un valor real."

Si aconsegueix emportar-se el premi, té clar a qui l’hi dedicarà. "A la meua mare i a totes aquestes dones que han patit assetjament i desigualtat. Ella pertany a una generació en la qual es normalitzaven moltes coses. Veure-la remoure’s a la seua butaca amb la pel·lícula em va fer sentir que encara podem canviar moltes coses."

Lluia Veiga esperava un inici d’any tranquil, però la seua agenda s’ha omplert de projectes. "Tinc tres pel·lícules, una sèrie, càstings i un muntatge teatral. Quan creus que tindràs calma i arriba el moviment, només queda acceptar-lo amb il·lusió."