Del fossar a la cripta

Es commemora enguany el centenari d’un dels cementiris més bonics de Catalunya, o si més no un dels més singulars i artístics. Situat al petit nucli d’Olius, al cor del Solsonès, a uns cinc quilòmetres de la capital de la comarca per la carretera de Berga. Inaugurada el 1916, aquesta original necròpolis modernista va ser dissenyada per l’arquitecte diocesà Bernardí Martorell, deixeble de Gaudí, adaptant una idea del mossèn erudit Serra i Vilaró, el qual havia suggerit d’aprofitar com a darrer domicili dels veïns de les masies disseminades que integraven la parròquia una parcel·la a la vora d’un torrent. El terreny rocallós va ser condicionat per allotjar els traspassats, en sepultures soterrades o dins de forats practicats en aquelles pedrotes. L’espai recorda fins a cert punt un jardí oriental i convida a passejar, amb el posat circumspecte que fa al cas, per entremig dels xiprers i els arbustos arrelats al roquissar, tot admirant les creus esculpides amb línies retorçades i tafanejant les inscripcions de les làpides, conscient el visitant de trobar-se a l’interior d’una obra d’art o un monument, mentre es pondera la brevetat de la vida, si bé sense la sensació llòbrega que acostuma a sobrevenir tan bon punt un s’endinsa en qualsevol altre recinte funerari.

La visita turística –sempre val més que sigui turística o cultural, la visita a un lloc on reposen els difunts– pot ser completada amb un cop d’ull a l’església que s’aixeca allà a tocar mateix. Sant Esteve d’Olius va ser erigida sobre una capella preromànica a instàncies del comte Ermengol IV d’Urgell, que volia en aquell paratge apartat un temple sumptuós, que disposés d’una cripta com la de Sant Vicenç de Cardona. Consagrada en 1079, d’aquesta bella fàbrica romànica en destaquen l’estructura senzilla i les línies harmonioses, un absis arrodonit amb arcuacions i, sobretot, la meravella d’una cripta d’aspecte rústic, factura primitiva i elemental, consistent en un seguit de voltes de carreus sostingudes per sis columnes molt tosques, que enclouen una foscor misteriosa. Es pot accedir al temple cada dia entre les 10 i les 17.30. Pel que fa al cementiri, no hi ha un horari d’obertura establert, però si es troba la porta de ferro tancada només cal passar el pestell i entrar.

Coincidint amb el centenari del cementiri d’Olius, val la pena anar a veure al Museu de Solsona, ran de catedral, una exposició (fins al 8 de gener) sobre la figura i l’obra de Bernardí Martorell, autor del projecte del cementiri, contractat en 1915 pel bisbe Vidal i Barraquer com a arquitecte de “capçalera” assignat a la diòcesi, una feina no gaire retribuïda però de prestigi. S’hi mostren plànols, fotografies antigues, textos informatius, un audiovisual sobre el temple de l’Escola Pia de Sabadell, compendi del seu estil i talent, a més de diversos objectes que va dissenyar, com un dels bancs de la capella del Claustre, una custòdia de plata amb esmalts i joies per a la catedral de Tarragona o el bàcul del bisbe esmentat.