Poble i congost

Erinyà és una petita localitat del municipi dispers de Conca de Dalt, en la part occidental del terme, a ponent de la Noguera Pallaresa. Pujant per la carretera de la Pobla de Segur a Senterada, en cosa de sis o set minuts es troba una cruïlla on hi ha indicat, cap a un cantó, Erinyà, i cap a l’altre el congost del mateix nom. Per arribar fins al poble, cal ascendir 1,5 quilòmetres per una carretereta serpentejant. Es recomana deixar el vehicle a l’entrada, vora un cartell informatiu sobre la flora, la fauna i diversos itineraris a peu per l’anomenat Obac de Serradell, un mosaic de boscos de diferents espècies arbòries i conreus al fons de la barrancada, encaixonats entre penyes vermelloses resultat de l’aflorament de conglomerats de roca i argila. Un paisatge alhora plàcid i convuls, que pel cromatisme que hi predomina podria fer pensar en la bandera de Portugal, roja i verda. Llàstima de l’impacte visual produït per l’acumulació de torretes metàl·liques i cables elèctrics de les nombroses línies d’alta tensió que travessen l’espai aeri d’aquella raconada, que interfereixen les vistes panoràmiques. Erinyà fa la impressió de ser un poble endreçat, amb moltes cases restaurades com a segones residències. S’hi accedeix per un portal que dóna al carrer del Trull, de dibuix circular. De seguida s’arriba a la plaça de l’església, plena de testos amb plantes i flors, a part d’una font. El temple té una façana senzilla, feta amb pedra del país, com un patchwork de tonalitats terroses entre l’ocre i el rovell. Compta amb un campanaret lateral, culminat per una coberta punxeguda de lloses de pissarra.

Passejant una estona, aviat es descobreix alguna altra placeta amb funcions de mirador, encarat a les muntanyes de formes montserratines de la capçalera de la vall de Serradell. Altre cop a baix a la cruïlla, el congost angost i abrupte del Flamisell es pot seguir caminant o en cotxe per l’antic traçat de la carretera, que ha quedat fora de servei des de l’obertura d’un túnel. El trajecte d’un quilòmetre surt just passada la boca nord del túnel i discorre per entremig d’una vegetació frondosa i espadats de roca calcària, que ja no és rogenca com a dalt sinó platejada, en els quals a vegades hi ha escaladors desafiant la gravetat.

Cafè i casa rural Casa Leonard, Senterada Tres quilòmetres més amunt de la cruïlla d’Erinyà, a Senterada, ofereix parada i fonda als viatgers la veterana Casa Leonardo, oberta a principis del segle XX per Leonardo Vidal com a botiga de queviures i hostal per als treballadors de les centrals hidroelèctriques de la vall Fosca. Tancada en 1977, la seva néta Mireia la va reobrir en 2001, reconvertida en cafè-bar i casa de turisme rural, actualment amb la categoria de quatre espigues. Disposa de vuit confortables habitacions de decoració individualitzada i amb mobles antics restaurats, a més de sales comunes i algunes estances preservades com la cuina vella i la botiga, que val la pena veure. Als passadissos hi ha vitrines plenes d’objectes antics, com un petit museu. Serveixen esmorzars i sopars a base de productes de la zona.