Èpica pagesa

Avui toca ser a Mollerussa. Dia de cloenda de la 145 Fira de Sant Josep, amb la final del ja tradicional concurs de carretons elevadors entre molts d’altres reclams. És, a més, una bona ocasió per visitar la magnífica Casa Canal. És un dels edificis més emblemàtics de la capital del Pla. Data del segle XIX i acull la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell. La planta baixa es destina a museïtzar una història que és pura èpica. Una visita d’aquelles que sorprenen i que és apta per a totes les edats.

L’Espai Cultural dels Canals d’Urgell ens permet viatjar en el temps. En una imatge aèria de la plana de Lleida, costa de trobar un pam de terreny que no sigui verd. Però no sempre ha estat així. Quan ens endinsem a la Casa Canal descobrirem que aquestes terres que avui són el rebost de Catalunya, una immensa i fèrtil extensió agrícola, havien estat aspres i eixutes.

El Segre era ben a prop, però l’aigua no arribava a l’anomenat Clot del Dimoni, malgrat que des del 1346 s’ideaven projectes per fer un canal que calmés la set del territori. Fins a setze projectes van fracassar fins que el 1853 van començar les obres del Canal d’Urgell. Era un somni fet realitat que va portar la riquesa a 90.000 hectàrees de la Noguera, l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià. No va ser fàcil. En el nostre viatge en el temps podrem veure les penoses condicions amb què es va construir aquesta obra d’enginyeria que va haver de travessar els cinc quilòmetres de serra de Montclar per trobar el riu. Es recrea amb sorprenent realisme aquesta lluita angoixant contra els elements. Un llarg camí que ens portarà a un món totalment nou, amb terminologia i professions fins aleshores mai vistes: els canalers, el novenari... I anirem avançant en el temps fins a tornar a sortir al segle XXI i adonar-nos que quan el 1862 el canal va comença a regar les finques es va iniciar una profunda transformació econòmica, social i cultural de tota la plana de Lleida. El Clot del Dimoni s’ha convertit en objecte de museu.