Tots els verds

Tots els colors del verd, o gairebé, com cantava Raimon en referència al País Basc, són els que es poden veure aquestes setmanes, fins que s’imposen els daurats de finals de maig, als camps de la Segarra, un espectacle únic que val la pena contemplar recorrent amb calma les carreteres de la comarca i aturant-se de tant en tant a descobrir poblets solitaris i somnolents, admirar algun dels molts castells d’aquella antiga terra de frontera entre cristians i sarraïns, gaudir de les perspectives panoràmiques de les comes suaus d’un paisatge ondulat i subtil, sobri i distingit, tendre i líric, dominades pel verd en cadascun dels matisos d’aquesta coloració, que conformen autèntics mosaics de parades de cereals, unes més fosques que altres, depenent de si s’hi cultiva ordi o blat. El primer més clar i esgrogueït, i en general més abundant, perquè creix a quasi tot arreu. El segon més intens en la seva verdor, que agafa tons entre gris i blau, les tiges més dretes, apuntant als cels inconsútils d’aquells altiplans, més escàs per més delicat: el blat és molt senyor.

Una magnífica talaia en què poder embadalir-se amb l’estesa maragdina d’aquell escaquer vegetal és el poble de Florejacs, a la part alta de la conca de Guissona, des d’on la terra segarrenca davalla amb lleuger pendent, que ofereix la grata sorpresa d’un castell començat a construir al segle XI i convertit en palau fortificat renaixentista al XVI, amb l’element més notable d’una torre sobre un portal cantoner, pel qual s’accedeix al recollit i evocador interior de la vileta closa (visites guiades cada diumenge a les 11, 12 i 13).

Just davant del portal, un banc estratègicament col·locat permet seure-hi a delectar-se amb les vistes. Poc abans del caseriu surt una pista asfaltada que en cinc minuts en cotxe o vint a peu mena al castell de les Sitges, visitable els primers diumenges de mes a les mateixes hores, a l’entorn d’una robusta torre de 20 metres d’altura, des del cim de la qual s’albira una extensió extraordinària. No tanta, però Déu n’hi do, és la que es pot veure des d’un petit mirador sota uns pins, amb plafó informatiu, als peus de l’aguerrida fortalesa.

TOTS ELS SABORS LA REDOLTA Camí d'Agramunt, 17, Florejacs, 626 227 488 laredolta@florejacs.com A Florejacs, funciona des de fa onze anys el restaurant La Redolta, amb un parell d’allotjaments dotats de terrassa i jacuzzi. La simpàtica Isabel Carboneras hi ofereix per dinar, sopar i esmorzar de forquilla els caps de setmana (només obre del divendres al vespre al diumenge al migdia) uns plats exquisits que condensen tots els sabors primaverals d’aquells paratges en un menú a 20 euros que inclou des d’un milfulls de patates amb formatge i pernil o una cassoleta de Quaresma amb bacallà, carxofes i truita amb trampa, a un arròs de secà amb conill o uns caragols amb catxipanda, per rematar amb un mató amb gelatina de mel o una copa de crema de taronja amb codonyat fet amb codonys de collita pròpia