El Camí de l'Aigua
Per assaborir el pirineu amb calma i endinsar-se en un paisatge de postal sense passar gens de calor
Els camins tradicionals que unien els poblets de l’Alta Ribagorça quan les carreteres eren cosa de la ciència-ficció s’han recuperat i ara formen part de l’àmplia oferta turística d’aquesta comarca pirinenca. Un dels més interessants és l’anomenat Camí de l’Aigua. Parteix de la Font de la Mena del Pont de Suert i arriba fins al Balneari de Caldes de Boí.
Un total de 27 quilòmetres en què passarem dels 822 metres d’altitud als 1.470. No s’espantin. Aquest camí es pot fer d’una tirada si s’està en bona forma física (unes 8 hores de caminada) però també es pot fer a trams. De fet, aquesta és la nostra recomanació. El Camí de l’Aigua remunta el riu Noguera de Tor i s’endinsa per boscos espessos que mantenen a ratlla la calor de l’estiu. Està perfectament senyalitzat i ben cuidat. Ens sorprendran els paisatges tan diferents que recorrerem en molt pocs quilòmetres. I cadascun té el seu encant. Si es parteix de la presa que hi ha entre Barruera i Cardet (on hi ha espai per deixar el cotxe) i es creua el pontet conegut com La Palanca, es pot fer un dels trajectes amb més encant del Camí de l’Aigua, amb destinació al pont romànic de Castilló de Tor, on els més valents es podran refrescar després de la passejada. Sempre en paral·lel al riu, anirem per dins de la muntanya però movent-nos sense gaire dificultat. Si el fem en direcció contrària, de Castilló de Tor a Barruera, arribarem a una zona de pícnic magnífica on es pot dinar amb vistes al salencar. Si no ens hem emportat dinar, la millor opció a la zona és fer una parada al Forn de Llesp. A l’exterior hi ha un jardí magnífic habilitat com a menjador a l’aire lliure. També és molt recomanable el darrer tram del camí, que parteix de l’Hostal Pascual (just on es troba la cruïlla per anar cap a Boí i Taüll) i arriba fins al balneari de Caldes. Ens semblarà que som en un bosc encantat. Avets gegants, al més pur estil Twin Peaks, la remor de l’aigua i la molsa colonitzant les pedres amb un verd alienígena. I encara ens quedarà tot el romànic. L’Alta Ribagorça és petita però no te l’acabes.