Prats de la Riba

Llegir la novel·la Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona, fa venir ganes de visitar els indrets on transcorre, en alguns pobles i paratges muntanyencs de la vall de Cardós, sobretot la vila de Ribera, que deriva el seu topònim de l’adjectiu llatí ripparia, que podríem traduir com a riberenc o de la riba prop del riu, que en aquest cas és la Noguera de Cardós, tributària de la Noguera Pallaresa.

Es tracta d’una vall recollida i tranquil·la, que s’obre tota riallera tan bon punt queda enrere el congost conegut com a forat de Cardós. L’amable estesa de prats a un cantó i l’altre del corrent és dominada per l’emblemàtica silueta piramidal del Pui Tabaca, on diuen que va amarrar l’arca de Noè després del diluvi. La part vella de Ribera s’apinya a recer d’una penya rocosa, al capdamunt de la qual s’ha habilitat un mirador. La part nova s’arrenglera al llarg de la carretera, amb cases una mica disperses i alguns hotels, que donen fe d’una arrelada tradició turística i, més endavant, hidroelèctrica, la qual va inspirar precisament la referida novel·la. Just passat l’hotel Cardós, una baixada suau condueix a l’església de Santa Maria, d’origen romànic, erigida al segle XIII però amb modificacions posteriors, en particular, barroques. D’aspecte general bastant tosc, en destaquen el rosetó i el campanar, robust i coronat per merlets, com la torre d’un castell. La placeta de davant és presidida per un banc de pedra rodó i una estela amb un crucifix. A un costat, el xaletet groc que acull l’ajuntament. A l’altre, cartells informatius de diversos itineraris a peu, com l’anomenat dels ponts medievals. En un parell de quilòmetres i tres quarts d’hora trescant, s’ascendeix al Pui de Bellero, des d’on s’obtenen bones panoràmiques.

Fent la volta al campanar, al peu del qual hi ha un petit cementiri, es poden admirar els arquets i els frisos de rajoles de la torre, l’absis central arrebossat i una absidiola de carreus vistos, preciosa. Planejant suaument fins al riu, que se sent remorejar i fins on s’arriba caminant en un minut, una extensió verda de prats on pasturen cavalls, entre surrealistes banyeres reaprofitades com a abeuradors.

Des del 36 Hotel Cardós, Avinguda Hug Roger, 1. Ribera de Cardós, 973 623 100 L’hotel Cardós és un dels més veterans del Sobirà. Va ser inaugurat el 25 de juliol de 1936, una setmana després de l’Alzamiento. Començar amb mal peu no li ha impedit una trajectòria positiva. Avui és un establiment de dues estrelles, amb habitacions i serveis mereixedors d’una classificació oficial superior, que obre de Setmana Santa a Nadal. Disposa de piscina, jardins i un petit museu amb sis mil figures de pessebre. Al restaurant es pot gaudir de cuina pallaresa amb vocació universal. Menú de 16 euros o carta, amb especial atenció als bolets, els embotits i les carns de la vall. També a les truites de Tavascan, que guisen amb mel i vinagre. Amanida amb formatge de cabra, remenat de carreretes, patates pera farcides segons la recepta de la padrina, cua de bou o una versió del filiberto reproduint el perfil del Pui Tabaca.