Santa Creu

L’església parroquial de Salardú s’aixeca al capdamunt de la vila, al fons d’un petit parc. Es tracta d’un edifici romànic de transició del segle XII al XIII, construït amb pedra de color torrat, que segons com li dóna el sol adquireix un to d’or vell. A primer cop d’ull impressiona sobretot pel seu robust campanar, una grossa torre vuitavada d’aspecte reforçat, gràcies en bona part als contraforts que semblen apuntalar-lo, cobert per un teulat punxegut culminat per un penell de ferro. A la part baixa, alberga una capella on es pot entrar a consultar una pantalla interactiva amb informació turística.

Al defora del temple, destaca també una portada de cinc arquivoltes en degradació, la més exterior descansant sobre un permòdol a cada costat en què hi ha esculpits uns graciosos caparrons humans. Just enganxat al damunt del guardapols, un curiós crismó amb la iconografia de l’alfa, l’omega i la S de sant Pau.

L’interior presenta tres naus, la del mig coberta amb volta d’aresta, les dues laterals de quart de cercle. Unes espaioses galeries de fusta a mitja altura, com si fossin llotges, confereixen al recinte un cert aire de saleta de teatre antiga i rústica. De seguida criden l’atenció els frescos de la part davantera, els uns pintats al segle XVI prenent com a tema les virtuts, els altres al XIX inspirats en els símbols dels evangelistes.

Un altre element petri digne d’esment és una pica baptismal per immersió, preromànica, del segle IX o com a màxim del següent. El presbiteri apareix tancat per una reixa forjada en 1597, segons la llegenda producte de la fosa de les armes abandonades per un exèrcit francès d’hugonots derrotat gràcies a la intervenció providencial del Crist de Salardú. La talla de fusta policromada d’aquest protector dels catòlics aranesos és la joia més valuosa del conjunt. Data de finals del XII o principis del XIII, està ricament decorada per les dues cares i podria ser obra del mateix autor del Crist de Mijaran.

Coneguda popularment com a Santa Creu, ha sigut objecte tradicional de devoció i peregrinacions. Restaurada el 1997, s’exposa dins d’una gran urna de vidre amb la il·luminació pertinent, que permet examinar-la per davant i per darrere. Una meravella.

Santa gana RESTAURANT BORDA BENJAMÍN Si potser un dels prodigis atribuïts a la Santa Creu de Salardú és recuperar la gana, a la vora mateix de l’església es pot dinar o sopar a la Borda Benjamín, oberta fins a mitjan setembre i tot l’hivern. Aquest restaurant ubicat als baixos d’una casa gran amb balconades de fusta, eines agrícoles a la façana i pinyes de panís penjades, fa 30 anys que funciona, els quatre darrers de la mà de Nerea Salguero, que hi ofereix cuina del país amb molta presència d’arrossos des d’aquesta temporada. Amanida de formatge de cabra, remenat de bolets i gambes, canelons d’ànec i foie, olla aranesa, entrecot, magret amb salsa de ceps, calamars encebats, bacallà gratinat amb escalivada, mandonguilles amb salsa d’ametlles, pastís de formatge o púding. També tapes i torrades. Menú a 16 euros.