La ribera oculta

La ribera de Toran discorre perpendicular a la Garona, pròxima i en paral·lel a la frontera francesa. No és gaire coneguda ni visitada, tot i que aquella raconada plàcida i gairebé secreta atresora una bellesa recòndita, màgica, bastant virginal, que justifica el viatge, d’altra banda prou còmode, com a mínim fins al llogaret de Sant Joan, per una pista asfaltada de 6 quilòmetres. Això sí, per accedir-hi, cal baixar per l’N-230 fins a Pontaut, quasi a la ratlla fronterera, i agafar un trencall a la dreta que mena també a Canejan. Al cap d’uns quatre quilòmetres conduint entre bedolls, salzes, til·lers, falgueres i molsa, l’estreta carretera es bifurca: amunt, Canejan; tot dret, un parell de quilòmetres més fins un revolt on cal tornar a escollir direcció, ja que cap a dalt a l’esquerra trobarem aviat el poblet de Sant Joan, però seguint pel caminal arribaríem al refugi dera Honeria, antiga forja dels materials extrets de les mines de ferro, plom i zenc vora els llacs de Liat (un telefèric de 13 quilòmetres construït a principis del XX portava el mineral al rentador de Pontaut), i la cascada d’Arbaet, per continuar per la part posterior de l’Aran fins a enllaçar amb la vall de l’Unhola i el vilatge de Bagergue. Aquest trajecte era un brancal del camí de Sant Jaume resseguit pels pelegrins que volien atènyer el port de la Bonaigua evitant els bandits del Camin Reiau. De fet, Sant Joan de Toran havia sigut un hospital de peregrins dels frares santjoanistes. Més endavant, un poblat de miners, ramaders, boscaters i contrabandistes, abandonat al tancar les mines i recuperat a partir de 1970 com a conjunt de segones residències, poques i discretes, mantenint gairebé l’arquitectura original.

Davant de l’esglesiola romànica, de façana arrebossada i espadanya amb campana, una placeta de terra protegida per una barana de tronquets amb un banc per seure perfectament encarat, esdevé un mirador extraordinari sobre la fondalada del riuet que des d’allà dalt se sent però no es veu, tota coberta d’una densa boscúria de diferents verds, amb el tuc del Plan der Òme sobresortint al fons amb els seus 2.192 metres. Un panorama que alegra els ulls i reconforta l’ànima.

BAR RESTAURANT SANT JOAN DE TORAN Situat al mig del poble. Obert a l'estiu. No accepten targetes de crèdit. En un indret especial, un restaurant especial. L’edificació més gran de Sant Joan de Toran era l’escola i al tancar va ser recuperada com a casa de menjars, que se serveixen en un pati cobert per una gran lona, en un ambient rústic i informal, entre les 13 i les 18 hores, tots els caps de setmana de l’any i durant l’estiu cada dia. L’oferta consisteix en entrepans freds o calents, assortiment de formatges o patés i uns quants plats d’elaboració senzilla, sobretot carns a la brasa: costelles de corder, conill, llonganissa... D’entrants, amanida amb esturió fumat de Les, tomaca amb mel, escalivada o olla aranesa. Opció d’un menú Txuleton molt complet per 20 euros. Com a digestiu ideal, una copeta de cassís d’elaboració casolana.