Prat, mirador i refugi

Abans que no es cobreixi de neu, o bé després, tant li fa, val molt la pena ascendir al prat de l’Arp, una veritable descoberta per a tots aquells que no coneguin un paratge tan extraordinari, al terme municipal de la Vansa-Fórnols, comarca de l’Alt Urgell, si bé en el límit amb el Solsonès. Des de la plana de Lleida, s’hi pot arribar per Solsona-Sant Llorenç de Morunys-la Coma i, després, continuar encara amunt per la carretera de Tuixent fins a tramuntar el coll de Port, per trencar cap a l’estació d’esquí nòrdic o de fons, en un trajecte de cinc minuts més, des d’on un camí de 400 metres perfectament senyalitzat i practicable per a tota classe d’automòbils condueix al refugi de l’Arp (uns quaranta quilòmetres des de la ciutat dels trabucaires, cosa de tres quarts o una hora, segons es badi més o menys amb els encants paisatgístics de la ruta, que són abundants i de mèrit: es pot optar entre la referida carretera de la Llosa del Cavall o bé per anar a travessar l’estació del Port del Comte, tardant si fa no fa el mateix, encara que l’ideal és pujar per un costat i baixar per l’altre).

El refugi és situat a 1.937 metres d’altitud, ran del prat bucòlic que descendeix en suau pendent des del camí, conformant un balcó abocat a la vall de la Vansa.

Entremig d’extensions d’avet i pi negre, tot just a l’aparcament, el visitant pot assabentar-se, gràcies a tres plafons informatius, dels espais naturals de la zona, la flora i la fauna que atresora o els itineraris a peu que és possible emprendre des d’aquest punt, com el camí de la Pradella. Trepitjant herba o neu unes poques passes, segons l’època de l’any, a l’extrem del prat, sobre un rocam, es troba un mirador de fusta amb un cartell indicador i un banc per seure a extasiar-se amb el panorama, que abasta un bon tram del Pirineu aragonès i català, des del Turbó al Cadí, amb tota la vall esbatanada en primer terme i alguns poblets del fons a ull d’àguila, com Ossera, Sorribes, Padrinàs o Fórnols. Una vista que no te l’acabes, enmig d’un silenci majestuós.

Àpats d'altura Refugi de l'Arp A quasi 2.000 metres, el refugi de l’Arp va ser construït en 1978 i reformat en 2008. És un edifici d’aire rústic, pedra vista, fusta i pissarra, envoltat per una cleda de troncs, amb una vintena de places per dormir en lliteres, repartides en habitacions per a quatre o vuit persones, a més d’un petit menjador, encara que el millor és dinar en unes taules posades a fora, si el temps ho permet, gaudint de les vistes excepcionals. Obert tots els caps de setmana de l’any i els altres dies amb reserva prèvia, el porta el jove Josep Puig, de tradició familiar hostalera, que hi ofereix una cuina senzilla però suculenta de muntanya, sense gaires opcions per escollir i amb plats que val més encarregar abans: arrossos, truites, pollastre a la cassola amb bolets, estofat de vedella i guisats de caça, com cabirol amb xocolata o civet de senglar. Brownie casolà.