Càntirs, castell i sant
La tradició cantirera de Verdú es remunta al segle XIV, quan hi arriba el primer terrissaire procedent de la Selva del Camp amb la idea d’aprofitar l’argila local, porosa i de qualitat. Els càntirs o sillons típics eren negres i mantenien l’aigua fresca. Avui encara sobreviuen mitja dotzena d’aquests artesans, de la trentena que n’havien arribat a existir, si bé dedicats ara a una producció més decorativa, en uns tallers botiga on val la pena entrar al final d’una de les visites guiades a la vila que des de fa un parell d’anys organitza l’oficina de turisme, instal·lada actualment als baixos del castell, cada dissabte i diumenge a les 11, així com entre setmana concertant abans al 973 347 007. El castell medieval és circular i es va començar a erigir al segle XII. L’accés s’hi efectua per una porta amb dovelles sota una barbacana del XVI. Els primer propietaris van ser els Cervera-Anglesola i des de la tretzena centúria va pertànyer als monjos de Poblet. Fins no fa gaire acollia la cooperativa del camp i un cafè. Tot i que l’interior està bastant refet, conserva diversos elements originals, com una galeria renaixentista o el pati d’armes amb torre al mig de 25 metres, a la qual es pot pujar des de fa poc fins al capdamunt, a través d’una única porteta oberta a mitja altura, a què s’arriba per una passarel·la. Des de dalt, per entremig dels merlets, s’albira un vast panorama que abasta fins al Pedraforca. També s’han preservat vuit arcades ogivals i vuit finestrals gòtics a la sala superior de les tres superposades, la inferior corresponent al celler i amb volta de canó, la intermèdia del graner o molí amb arcs apuntats. Des del jardí mirador es domina un paisatge de vinyes travessat pel riu Cercavins. A la veïna església de Santa Maria convé fixar-se en l’harmoniosa portada romànica, la imatge de la titular del segle XV, els frescos d’aire bizantí de Jaume Minguell al presbiteri, el retaule barroc de la Puríssima i la impressionant talla de l’arbre de Jessè. El recorregut acaba al santuari de Sant Pere Claver, el missioner nascut en aquella mateixa casa en 1580 i mort a Colòmbia 74 anys després.
La graella La muralla Cal Terrisser Si Verdú era reconeguda per la frescor de l’aigua que rajava dels seus càntirs tradicionals o sillons de color negre, hores d’ara ho és sobretot per l’excel·lència contrastada dels seus vins, negres i blancs, elaborats pels cinc cellers amb què compta ja la població, dins la DO Costers del Segre, subzona Vall del Corb. Poden ser adquirits in situ aprofitant la visita turística o en comerços especialitzats d’arreu. I poden ser tastats en qualsevol dels tres bars restaurants que funcionen actualment a la vila i que serveixen menjars casolans, que són La Graella, La Muralla i Cal Terrisser. També val la pena participar en alguna de les experiències artisticogastronòmiques que organitza l’Espai d’Art Mayoral, a l’espectacular edifici de la plaça Major, ja comentades temps enrere aquí mateix.