Retrats, façanes i senyals

Sempre hi ha raons per visitar Balaguer, per exemple els dissabtes al matí, coincidint amb el popular i arrelat mercat setmanal, però darrerament se n’hi han afegit unes quantes més. La primera és una exposició temporal, fins al 25 de febrer, al Museu de la Noguera, de mig centenar de retrats del pintor balaguerí Francesc Borràs (1891-1968), una producció iniciada durant les seves estades de joventut a Agramunt o Andorra. Del Principat se’n reprodueixen les fesomies, no sempre harmonioses, d’alguns consellers de l’època. Borràs és celebrat –si bé no tant com el seu art i la seva vocació irreductible mereixerien– en tant que autor de paisatges urbans i escenes costumistes de la seva ciutat natal, en particular justament les pintoresques escenes del mercat sabatí a les places porticades del Mercadal i del Pou, així com apunts del bust del Sant Crist o natures mortes i gerres amb flors, però també val la pena tenir en compte la seva dedicació no tan coneguda com a retratista, per gust o per seguir vivint dels pinzells, cosa que no li va ser fàcil. Al centre de la sala, una de les seves teles més notables, El testament, ambientada al despatx d’un notari.

Un altre motiu per anar fins a la capital de la Noguera és poder observar el resultat de la restauració definitiva, tot just enllestida, de la façana romànica del santuari del Sant Crist, que mira al nord, just al girar de la principal, més sumptuosa que l’antiga però no pas tan bonica, en la seva senzillesa, amb la seva porta adovellada i una preciosa rosassa. Un cop allà dalt, es pot aprofitar per gaudir del panorama o entrar al temple a admirar el crucifix al cambril decorat amb frescos de Llucià Navarro (se’n poden veure també alguns a baix al presbiteri de l’església del Miracle) i la diminuta meravella gòtica de fusta policromada de la Mare de Déu d’Almatà, de forta tradició a Balaguer.

Parlant de façanes, també és recomanable anar contemplant les repintades recentment amb colors vius al nucli antic, servint-se per seguir el recorregut de la senyalització turística instal·lada fa poc pel consistori, consistent en cartells informatius als diversos monuments i uns quants punts direccionals que indiquen com arribar-hi.

Un altre motiu per visitar Balaguer és l’oferta gastronòmica. Entre els millors restaurants de la ciutat figura Cal Xirricló: tres generacions de la família Molins al capdavant d’un establiment que va obrir en 1954 al centre històric i l’any 2000 es va traslladar a l’eixample de l’altra cantó de Segre, en un local més espaiós i elegant. Reconegut per les tapes que s’hi poden tastar a la zona de la barra i pels plats servits al menjador interior, que recuperen receptes tradicionals com popets, callos, esqueixada, capipota o caragols a la gormanda, juntament amb elaboracions d’alta cuina més moderna, com unes postres premiades que responen al nom curiós de Sotabosc i boira aromàtica, a base de cafè, torrons, carabassa i safrà. Menú excel·lent per 25 euros i altres de degustació, veritables festins del paladar.