Vista alegre des del Mont-roig
Al capdamunt de la serra del Mont-roig s’aixeca –un punt blanc que contrasta amb la vermellor del rocam– la solitària ermita de la Mare de Déu de Montalegre, a 980 metres d’altitud. S’hi accedeix amb vehicle (millor totterreny) per un camí de sis quilòmetres des de Vilanova de la Sal, entremig d’una aspra vegetació de carrasques, alzines, roures i, ja prop del cim, pins repoblats cap al 1970. El camí passa vora la font de Fontanelles, un racó ombrívol i tranquil, d’allò més bucòlic, entorn d’un roure monumental, el més gros de la comarca.
Un cop a dalt, un monument de pedra dóna la benvinguda al visitant: “Beneeix Verge de Montalegre / l’excursionista i pelegrí / que arriba a aquests cimals / on es confonen cel i terra.” Una confusió no només retòrica, perquè a la sensació de trobar-se a la mateixa carena s’hi afegeix l’extens panorama que des d’allí s’albira, a 360 graus, i que justifica el títol de Balcó de la Noguera. Mirant avall, es poden observar uns cantelluts espadats de tots els colors del roig, amb alguna pinzellada de gris, per sobre dels quals –però per davall del breu planell on es dreça l’ermita– revola una àguila o altres enormes aus veïnes d’aquests àrids paratges, com el voltor o el trencalòs. Més enllà, cap al sud: els embassaments de Sant Llorenç i del Partidor, el Sant Crist de Balaguer, la Seu Vella de Lleida i tota la plana urgellenca fins a les muntanyes de Prades. Cap al nord: la carretera del Doll, els poblets de Fontllonga i Santa Linya, la serra d’Àger, el Montsec i els pics pirinencs emergint per darrere.
Unes vistes excepcionals que són possibles d’admirar ara còmodament plantats damunt de la nova plataforma metàl·lica, bastida vora una cisterna que recull l’aigua de la pluja i l’edifici de l’ermita, el qual presenta una ampla façana blanca de calç i una espadanya de pedra. Endinsant-se al pòrtic d’entrada, a través del reixat de la porta es pot veure l’interior fosc, presidit per la talla de la marededéu, supervivent de la guerra del 36, a diferència del pastoret del cantó, que es va perdre i no se sap on para: quina història tan trista en un lloc tan alegre!
Per alegrar les pròximes festes nadalenques, al baixar de Montalegre val la pena passar per Os de Balaguer (desviant-se només un parell de quilòmetres de la ruta) a comprar torrons a Torrons i Mel Alemany, que n’elaboren des de 1879 i enguany presenten una segona edició de la sèrie limitada d’art i torró de col·lecció inspirada en els sons del Montsec, consistent en una caixa prevista com a regal, fabricada a la fundació Ilersis Shalom i il·lustrada per dos artistes del territori, Víctor Pedra i Josep Talamonte, que conté tres barres –tou, dur i crema torrada– d’un producte guardonat aquest 2017 amb els premis Great Taste, els oscars de l’alimentació delicatessen (també pot ser adquirida a la ciutat de Lleida a Bo de Shalom i altres botigues selectes).