Paisatges poètics

Bastants dels poemes de Josep Maria Nogueras, natural d’Alguaire i resident a Almenar, com els escrits en català inclosos al recent recull Transparent (Pagès editors) o en castellà que figuren al breu volum Avanzar, publicat fa poc a Sevilla per Ediciones de la Isla de Siltolá, contenen suggestives imatges o metàfores de caràcter molt plàstic i visual (es nota la faceta d’aquest jove professor com a fotògraf artístic, en bona part complementària de la seva escriptura). De manera que, quan el poeta evoca “aquells àlbers a prop del riu” davall dels quals s’adorm un nen que “guarda a les mans la meva infància” o bé els “camins amb llum d’hivern sense paraules” d’un gener que sempre torna, o encara “la paz de los caminos” pels quals passeja mentre conclou que “todo puede esperar ahora”, els lectors corpresos i mig hipnotitzats per unes escenes o unes estampes oníriques, com sorgides d’un somni, no poden evitar de sentir-se encuriosits i atrets pels paratges que inspiren uns versos tan lírics i amb ganes de conèixer-los de primera mà, de trepitjar-los, fins i tot de perdre-s’hi.

La majoria d’aquestes poètiques localitzacions se situen a les ribes frondoses de la Noguera Ribagorçana al seu pas prop d’Almenar, en l’indret conegut com a Camí del Riu, endreçat fa cinc o sis anys per a esbarjo de caminants, ciclistes i amants de la natura que hi poden gaudir de la contemplació d’una flora i una fauna pròpies dels paisatges fluvials. Es tracta d’un tram del trajecte riberenc de 10,5 quilòmetres que baixa des d’Alfarràs i voreja la fèrtil horta almenarenca, en paral·lel al corrent, fins a les envistes d’Alguaire.

Per anar-hi des de Lleida, cal travessar la vila d’Almenar i a la darrera rotonda urbana girar a la dreta, costa avall, salvant per un pontet el canal de Pinyana, fins a arribar a l’arbreda que denota la proximitat del curs aquàtic: una espessor selvàtica de xops, àlbers, salzes, verns, oms i altres espècimens típics del bosc de ribera. Convé aparcar en aquell punt, davant d’un cartell informatiu, i seguir a peu o pedalant pel caminal que al cap de poca estona ofereix la recompensa de la visió de l’aigua mansa que flueix incessant i deixa, efectivament, sense paraules.

Cuina inspirada Què cuinem avui? Dins d’Almenar, l’antic restaurant Catalunya fa un parell d’anys que ha canviat de nom i titulars. Ara es diu Què Cuinem Avui? i el porten Marina Solà, als fogons, i Miquel Fernández, a la sala. Tant l’origen com la curiosa denominació del negoci actual sorgeixen d’un grup de Facebook d’intercanvi de receptes. L’oferta és extensa i versàtil, per a tots els gustos, inclòs un apartat vegetarià. Òptim menú diari a 10 euros, també els dissabtes, amb suplements, i carta que combina plats clàssics i altres de creatius: caragols a la gormanda, ous estrellats, carpaccio de vedella, rissotto de bolets i emmental o de rap i gambes, brandada de bacallà... Hamburgueses o pizzes de massa feta a casa, com l’original pizza catalana: llonganissa a la brasa, pebrot i ceba.