Ruta ibèrica

La periodista Anna Sàez acaba de publicar el llibre Ilergets, dins la sèrie Històries ibèriques, promoguda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, que a part de resultar ben interessant com a obra de lectura i consulta pot ser emprat com a guia d’un itinerari pels tres jaciments que centren el text: la fortalesa dels Vilars en terme d’Arbeca, el Molí de l’Espígol vora Tornabous i els Estinclells de Verdú. A més de la informació històrica corresponent a cadascun d’aquests nuclis de tanta importància a la seva època (almenys 2.300 anys enrere), unes notes pràctiques per visitar-los i també per aprofitar el viatge coneixent alguns atractius turístics actuals de caràcter paisatgístic o monumental dels municipis on es troben, unes espectaculars imatges aèries dels conjunts excavats i altres fotografies de detall, i els plànols a doble pàgina de tal com eren en els seus moments d’esplendor, amb indicació de les construccions que els conformaven, aquest volum prim i concís però amb molta substància –força ben escrit, extrem que no ens ve de nou als seguidors habituals de les col·laboracions de l’autora en aquest diari–, proporciona al lector una idea bastant clara sobre la vida quotidiana d’aquells nostres ancestres que van treballar, guerrejar, potser resar, reproduir-se i morir en una plana aleshores hostil, en què se’ls feia imprescindible defensar-se d’atacs freqüents per mitjà d’unes gruixudes muralles de remarcable altura.

A la inexpugnable fortalesa dels Vilars, el perímetre emmurallat incloïa una dotzena de torres massisses i un fossat tot al voltant d’uns vint metres d’amplada i cinc de fondària, que abans de ser omplert d’aigua allotjava un camp frisó de pedres punxegudes clavades al terra per impedir l’avenç dels cavalls atacants. El seu centenar i mig de veïns conreaven els camps propers, criaven bestiar i coneixien el ferro. El laberint de cases i carrers es disposaven entorn d’una placeta amb un pou. Molt semblant, el Molí de l’Espígol podria ser la mítica ciutat perduda d’Atanagrum, citada per Tit Livi.

Més petit, els Estinclells era un punt de colonització agrària on ja es feia vi i s’hi han reconstruït dues cases fins a la teulada, tal com devien ser fa més de dos mil·lennis, i que també val la pena anar a veure.

Licor de nous TRES CADIRES SCCL c/ Mallorca, 16, Arbeca, 628514655, www.trescadires.cat

A la vila d’Arbeca, tres joves van muntar en 2016 la cooperativa Tres Cadires per elaborar licor de nous. Maceren un negre Ull de Llebre de Maldà amb nous verdes durant tres mesos, hi afegeixen xarop de barreja de vi, alcohol de 96 graus i sucre, i el deixen reposant dos mesos més al vidre. La diferència amb la ratafia és que la matèria base és el vi i no l’esperit de vi. El resultat és un líquid de 20 graus amb gust vinós d’entrada a la boca i un agradable regust agrejant de la nou endolcida. Disponible en ampolles de 70 cl i 3 litres amb etiquetes de tres originals dissenys diferents (una mà, fulles d’olivera i betes d’espardenya), de les quals en posen a la venda 5.600 cada any per canals de distribució pròpia a les botigues indicades al seu web.