A la terra o al cel?

Els treballs per adequar l’accés al recinte de l’ermita de Castell-llebre, en terme de Peramola, van ser tot just enllestits la vigília de l’aplec anual que s’hi celebra el tercer diumenge després de Pasqua, enguany el proppassat 22 d’abril, consistents en un parell d’esglaonades de pedra i la millora de les baranes. Aquestes darreres adquireixen una importància particular, atesa la situació del monument, erigit damunt d’una penyal d’espadats esfereïdors que, contemplat des de baix a la carretera C-14, sembla gairebé tan a prop del cel com de la terra. La presència dels referits murets protectors atenua la sensació de vertigen que provoca als visitants el fet de trobar-se en aquella espècie de niu d’àguiles i guaitar avall de tant en tant. No obstant això, arribar-hi no presenta excessives dificultats. Mitja hora a peu o deu minuts en vehicle motoritzat, preferiblement totterreny però no pas imprescindible, per una pista sense asfaltar bastant ampla i de ferm prou regular (si no ha plogut poc abans), que ressegueix planant a mitja altura la falda del Roc de Rombau, per entremig del bosc del mateix nom, sortint des de l’entrada de l’hotel Can Boix.

Havent aparcat al capdavall del caminal, cal trescar un parell de minuts més per un corriol enllosat fins a la porta de l’antiga rectoria, només ajustada, així que n’hi ha prou amb passar la balda per obrir-la. Des d’aquest costat, es domina un espectacular panorama nord enllà: embassament d’Oliana, amb la presa i la central en primer terme, la serp de la C-14 que s’endinsa en un dels túnels moderns, les abruptes muntanyes cantelludes dels voltants que conflueixen en el congost del Grau d’Oliana, corresponents a les serres de les Canals i del Turp, alguns cims pirinencs traient el cap al fons.

Travessant la rectoria, se surt al cantó oposat, on els ulls s’esplaien amb unes perspectives igualment majestuoses, però més suaus: ribera del Segre, vila d’Oliana, plans de Tragó, cua del pantà de Rialb... A l’extrem d’un fossar mirador ja amb poques tombes, en servei fins al 1953, s’alça l’esglesiola romànica, construïda entre els segles XI i XIII adaptant-la al rocam: una sola nau, volta de canó apuntada, absis semicircular, porta d’arc adovellat, campanar quadrat de dos pisos amb finestres geminades...

Celestial HOTEL CAN BOIX Peramola, 973 470 266, www.canboix.cat (obre cada dia).

A l’anada o tornada de Castell-llebre, val molt la pena aturar-se a dinar o sopar a l’hotel Can Boix, i encara més allotjar-se en una de les seves confortables habitacions, gaudint dels serveis de la casa, com la gran piscina panoràmica, i del seu entorn tan ben cuidat. Un quatre estrelles paradisíac descrit pel poeta Martí i Pol, que n’era client, com “una mena de cel a la terra”, amb una oferta gastronòmica excepcional al nou menjador amb finestrals oberts al paisatge. Regentat pel prestigiós xef Joan Pallarés i la seva esposa, Teresa Alba, amb el relleu en marxa de la filla Maria i el seu company, el prometedor cuiner Eduard Marín. Menús entre els 24 i els 65 euros.