A vista d'àguila

L’N-141 és una carretera internacional de muntanya amb un traçat forçosament sinuós però còmode per als conductors, pel ferm en prou bon estat, que comunica Bossòst amb la ciutat balneària de Banhèras de Luishon, o simplement Luishon, segons la toponímia occitana, en el francès oficial Bagnères-de-Luchon, després de travessar la frontera i remuntar el port del Portilhon, a 1.290 metres. Si alguns dies d’hivern resta tancada al trànsit per la neu, a partir de la primavera, amb la ruta expedita i els marges tots verds, constitueix una bonica excursió de 19 quilòmetres en mitja hora de cotxe, a no ser que les constants temptacions panoràmiques incitin a aturar-se per contemplar el paisatge.

Després de 4,5 quilòmetres de revolts en fort pendent des de Bossòst, ha estat habilitat ran de carretera un mirador denominat en aranès Guardador deth Portilhon. Espai ampli delimitat per baranes de troncs que permet aparcar el vehicle i estirar les cames, tot gaudint del panorama. Un cartell hi indica els principals elements geogràfics que s’hi dominen: tuc de Neres, Montlude, barranc de Margalida, muntanha d’Uishèra, la mina Victòria just enfront i a mig aire, davall seu l’edifici de grans finestrals de la central elèctrica i la gegantina canonada que l’alimenta, el recolze de la Garona en paral·lel a l’N-230, els ponts de Hèr i deth Lop, per damunt els tucs de Letassi i Mieidia, l’escletxa de la ribera del Joeu, el cim majestuós del Montcorbison, que s’eleva fins als 2174 metres... A baix mateix, la vila riallera de Bossòst, partida per una Garona que hi saltironeja ampla i brava sobre un llit rocallós, fent una remor que arriba fins allà dalt. La visió dilatada extasia l’observador i és possible que pugui albirar alguna àguila que revola per damunt del seu cap, al mateix nivell o fins i tot per davall. Unes passes enllà, s’aixeca un monument en forma de bloc de granit blavenc esculpit per Ariza, que en la part superior representa un esforçat ciclista, amb la llista dels guanyadors espanyols del Tour de França que sovint passa per aquí, començant per Bahamontes en 1959 i acabant per Sastre en 2008, i entremig alguns noms coneguts com Ocaña, Indurain (5 vegades) i Delgado.

Menjar amb vista TAUÈRNA URTAU plaça dera Gleisa, 9, Bossòst, 973647327

De retorn a baix a Bossòst, val la pena aprofitar per fer un tomb per la vila. Just a la plaça de davant del seu monument més destacat, l’església romànica de l’Assumpció, es pot dinar o sopar a la terrassa de la taverna Urtau, amb vistes al temple veí i el seu campanar de teulat punxegut que passa per ser el més bonic de l’Aran. Aquesta terrassa tan ben situada complementa l’espai interior més aviat reduït de l’establiment, als baixos d’una gran casa d’aspecte típic, en consonància amb la cuina que s’hi ofereix, d’influència basca i proveïdors locals. Tapes, pintxos d’aquells que et compten els escuradents per calcular la nota, torrades (no es perdin la de foie), amanides, hamburgueses, carta de plats més elaborats, extens repertori de vins...