Casa de l'Ós

Situat en un casalot restaurat de pedra vista, bigues de fusta i coberta de pissarra, construït en 1825 a la riba esquerra del braç llevantí d’una Noguera Pallaresa que es bifurca al travessar aquella EMD del municipi d’Alt Àneu, aquest centre dedicat a divulgar aspectes relacionats amb els plantígrads i la seva presència antiga i actual en aquells enlairats verals obre al públic segons els horaris següents: fins a l’11 de setembre, cada dia de 10 a 14 i de 16 a 19, durant la tardor tan sols els caps de setmana i a l’hivern només amb reserva prèvia al 973 083 044.

A la planta baixa hi ha la recepció i una sala on es projecta un interessant audiovisual sobre la vida dels óssos als Pirineus en el context floral i faunístic indicat. Al primer pis es poden veure una simulació d’un exemplar de mida real i una bàscula que permet al visitant comparar-hi el seu propi pes, que difícilment assolirà els 150 o 200 quilograms que pot pesar l’animal de mitjana, a més de tota una sèrie de plafons informatius i pantalles amb imatges de vídeo referits a la seva morfologia, esquelet i pelatge, cicle vital, rastres de la seva estada damunt del terreny, nombre i distribució (uns quaranta individus en tot el sistema muntanyós), règim alimentari omnívor, hivernació, etc. El segon pis acull una reproducció visual i sonora dels boscos que habiten, testimonis en el folklore ancestral, tradicions, balls, manifestacions artístiques o heràldica, i un apartat entorn de la convivència amb activitats humanes com la ramaderia o l’apicultura (els óssos es deleixen per la mel), així com una secció relativa a la festa de falles, declarada fa poc per la Unesco patrimoni mundial.

Casa de Déu, Sant Joan d’Isil

Entremig dels dos braços de la Noguera al seu pas per Isil es forma una illa, unida a terra ferma per un pont a cada costat, on s’alcen l’església parroquial i un monument a les falles, però el temple amb més antiguitat i valor artístic del poble es troba mig quilòmetre riu avall. Sant Joan d’Isil és un notable exemplar romànic, ran mateix de l’aigua que en llepa la base dels absis i vora el cementiri més alegre del Pallars. Campanar de cadireta i una façana de migdia sensacional: portalada d’arquivoltes sustentades en capitells amb cares i caps, fris d’arcuacions cegues, dues finestres gòtiques geminades i dos parells d’escultures en relleu de figures humanes amb les parts nobles censurades per algun capellà morigerat.