Llum centenària
Arran del centenari de la central camarasina, s’han col·locat plaques informatives
en algunes cases on s’exercien oficis relacionats amb l’obra:
ferrers, paletes, fusters, cafès que sovint acollien timbes o prostíbuls... Un altre al·licient complementari és l’oferta conjunta de menús gastronòmics amb plats tradicionals d’un segle enrere per part dels set restaurants situats en quatre nuclis del municipi. L’1 de desembre se celebrarà un dinar popular en què se servirà el ranxo dels vaguistes de la Canadenca.
Un altre al·licient complementari és l’oferta conjunta de menús gastronòmics amb plats tradicionals d’un segle enrere per part dels set restaurants situats en quatre nuclis del municipi. L’1 de desembre se celebrarà un dinar popular en què se servirà el ranxo dels vaguistes de la Canadenca.
Per tal de commemorar el centenari de l’inici dels treballs d’erecció de la central hidroelèctrica de Camarasa, l’ajuntament d’aquell municipi de la Noguera, l’associació Motius i la companyia Endesa han organitzat una sèrie d’activitats de caràcter cultural i turístic, coordinades des de l’Espai Orígens, en un turonet al marge de la C-13, Km. 44, que és on cal adreçar-se per obtenir més informació i tramitar les reserves individuals o per a grups, presencialment o bé trucant al 973420427.
Les rutes surten de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil i recorren set punts indicats per grans plafons informatius sobre qüestions relacionades amb aquell projecte titànic: carreteres obertes per facilitar el transport del material, l’hospital de l’empresa, el campament dels comandaments, la transformació viscuda per la vila, el procés constructiu o la desaparició del poble d’Oroners sota les aigües del pantà.
Un cop a la central bastida als peus de la presa que, gràcies als seus 101 metres, va ser la més alta d’Europa i la tercera de tot el món fins 1924, s’accedeix a la zona exterior enjardinada, just damunt de l’escenogràfica confluència de Segre i Noguera Pallaresa, entremig de cingleres impressionants, on s’han disposat diversos elements mecànics com turbines, interruptors gegantins de les línies d’alta tensió, un transformador antic igualment colossal o alguns dels seccionadors per traspassar el corrent elèctric de dins a fora de l’edifici.
Acte seguit, s’entra a l’interior d’aquella mena de temple faraònic per donar una ullada a la sala de turbines d’enormes dimensions i visitar la interessant exposició
Temps d’avenços tecnològics i de lluita obrera (1917-1923) , dirigida per la historiadora Dolors Domingo i que inclou un seguit de cartells, maquetes i vitrines amb fotografies de l’època, mapes, plànols i un vídeo sobre algunes de les innovacions tècniques experimentades en aquella fita de l’enginyeria moderna, com ara el curiós funcionament de les comportes flotants, simulat en un petit recipient.
Una segona part de la mostra aborda, per mitjà de textos divulgatius i testimonis gràfics, les conseqüències socials i polítiques de l’obra, com el canvi de costums i formes de vida arran de l’arribada del contingent d’estrangers, la lluita obrera, el paper de sindicats com la CNT i la cèlebre vaga de La Canadenca.