Vida semisalvatge

Mentre cada vegada són més els amants de la natura salvatge que s’acosten al Pirineu lleidatà per poder veure un ós en llibertat, disposats a caminar moltes hores amb risc de no trobar-ne ni rastre, aquest estiu uns excursionistes franceses es van topar de cara amb una óssa prop del santuari de Montgarri que, disposada a protegir els seus cadells, no va dubtar a espantar-los posant-se dreta amb actitud desafiant. Van córrer esporuguits i finalment tot va quedar en una anècdota. El parc de fauna salvatge AranPark, situat en una de les raconades més aïllades i tranquil·les de les muntanyes de Bossost, ens ofereix la possibilitat d’acostar-nos als animals més impressionants dels Pirineus en un ambient segur i agradable de semillibertat. Entre els zoos urbans, amb gàbies de ciment en les quals els animals perden tota motivació per viure, i la immensitat de muntanya, els equipaments com el de la Val d’Aran ofereixen la possibilitat d’observar aquests animals en un ambient al més natural possible.

Al parc podem veure des de galls fers fins a óssos, passant per cérvols, linxs, cabirols, llúdrigues, llops o marmotes. Gairebé una vintena d’espècies, principalment mamífers en perill d’extinció en el seu hàbitat natural. El parc ens proposa un recorregut d’unes dues hores per un camí que s’endinsa al bosc i ens acosta als diferents habitants de manera que no envaïm la seua intimitat. El recorregut està adaptat per passar-hi amb cotxets per als petits i en el cas que es vulgui visitar el lloc amb cadira de rodes només s’ha d’avisar els responsables del parc. Enmig del trajecte, una extensa i còmoda àrea de pícnic ens permet fer una parada tècnica i gaudir d’un espai envoltat de natura. Situat a pocs quilòmetres del port d’Eth Portilhon, durant la visita ens endinsarem en boscos frondosos de pins, veurem petits llacs i torrents d’aigua o passejarem per clarianes amb grans vistes de les muntanyes veïnes. Alguns animals, com el gall fer, són molt sensibles a la presència de les persones i a vegades són una mica esquius. En condicions de llibertat, a voltes han mort només de l’estrès causat per la presència de persones. Alguns, com el llop blanc, no són originaris de la serralada pirinenca, sinó del nord d’Europa. A part de depredadors com el mateix llop o el linx, també hi podrem quedar embadalits amb la presència imponent del cérvol o la cabra ibèrica. Per als més petits és una experiència única per veure de ben a la vora alguns dels animals salvatges més bonics del Pirineu.