Dolç paisatge

L’Hostal Montsec de Santa Maria de Meià és un establiment senzill de vuit habitacions però amb una notable proposta gastronòmica a preus assequibles, entre 12 i 15 euros per dinar o sopar, que a l’estiu inclou el dret a banyar-se en una gran piscina amb vistes. Cuina tradicional ben feta, a càrrec de la mestressa, Maria Jesús Novau, amb productes km 0 i de l’hort de casa mateix: coca de recapte i formatge de la tupina per aperitiu, amanida de formatge de Clua, escudella, canelons, carxofes amb cloïsses, lasanya de fredolics amb gambes, espatlla de corder al cava, pollastre de corral amb prunes, cassola de conill amb bolets, carns a la brasa i dolçors per postres com mel i mató o crema catalana.

Enmig del jardinet de davant de l’església de Santa Maria de Meià, que formava part de l’antic priorat que remunta els seus orígens al segle XII, distingible des de lluny per la inconfusible silueta del seu campanar barroc, de caires arrodonits en el tram superior, s’aixeca un monument a la memòria de mossèn Pere Codern (1905-1983). A la peanya de l’estàtua de qui va ser molts anys rector d’aquella parròquia, es poden llegir els versos següents:

hem bastit avui ta imatge,

és ferma com fou ta fe,

és dolça com el paisatge. 

En efecte, la dolçor paisatgística és el tret característic de la vall de Meià, coneguda tradicionalment amb la singular denominació de coma de Meià, que s’estén tota verda i ondulada, reclosa i tranquil·la, impregnada d’un punt de misteri i llunyania malgrat trobar-se a tan sols un quart d’hora en cotxe d’Artesa de Segre i una horeta justa de la ciutat de Lleida, als peus de les rugoses cingleres del Montsec de Rúbies. A un parell de quilòmetres de Vilanova de Meià, capital del municipi, el poble de Santa Maria disposa d’una casa de colònies amb capacitat per a un centenar d’usuaris, habilitada a les antigues dependències de la canònica, de la qual es conserven alguns elements arquitectònics primigenis, actual propietat de la diòcesi urgel·litana, que va ser hospital militar durant la Guerra Civil i gestionada avui dia pels propietaris del veí hostal Montsec, que hi han posat en marxa un projecte de lleure educatiu sota el lema “L’art d’ensenyar és l’art de descobrir”.

La descoberta que poden portar a terme els nens o adolescents albergats en aquell espai se centra sobretot en la flora i la fauna de l’entorn, per mitjà de rutes d’orientació o gimcanes a través de la natura (bosc de les olors, hort comunitari), tallers com elaboració de pa o de mató, sals medicinals, llibres de plantes o saquets aromàtics, visites a la granja escola a buscar ous i donar menjar a l’aviram (galls i gallines, ànecs, oques, indiots...) o un ramat de cabres, crèdits de síntesi, estudi del món dels fòssils tan abundants a la zona o dels bandolers que hi proliferaven i actuaven, etcètera.