Boscos i cims

La tardor és la millor època de l’any per anar a veure boscos, que durant unes setmanes ofereixen l’espectacle únic del viu i contrastat cromatisme autumnal. Boscos frondosos que adopten a partir d’octubre una coloració que abraça tota una àmplia gamma de tons, dels daurats als sanguinis, dels terrossos als rovellats, com són els boscos aranesos que, en la present estació, cobreixen els vessants muntanyencs igual que si fossin catifes perses.

Un bon punt per albirar des d’una situació encimbellada, que facilita el domini d’una major extensió de terreny, la densa i pictòrica massa forestal del Mijaran, a la part més angosta de la vall, és l’anomenat, en la llengua del país, Guardader de Vilamòs. Per tal d’arribar-hi, cal deixar l’N-230 a l’encreuament del Pont d’Arròs i recórrer 4,5 quilòmetres d’una LV-5055 que es retorça en nombrosos revolts ascendents fins a mig camí, un breu calvari per al conductor, compensat –no tant en benefici de qui mena, com dels acompanyants que no han d’estar pendents del volant– per les vistes que a cada tram presenta la ruta.

Quan falta mig quilòmetre per l’entrada a Vilamòs, poble elegit l’any passat com el més bonic de les nostres comarques pels lectors d’aquest diari (pel qual van votar, és clar) i que farem bé de visitar a continuació, un eixample de la carretera, pujant a mà esquerra, acull un aparcament petit però en general suficient i el referit mirador, protegit per una barana de tronquets i dotat d’un plafó que indica els accidents més remarcables del paisatge visible des d’aquella altura, que no es limita als boscos de davant sinó també als cims que els sobrepugen, ni al tros de vall transversal per on discorre la Garona, sinó també la vall subsidiària del Jòeu, que baixa en perpendicular just a l’endreçaria de l’estratègic observatori panoràmic, des d’on la mirada pot abastar fins a l’artiga de Lin i l’elevat massís posterior de la Maladeta, culminat per l’Aneto. Més a prop i més avall, el cim majestuós del Montcorbison o els tucs de Miedia, de Pollaner, de Campsaure i Arres, els malhs del Pois o l’Artiga, els barrancs de Gèles o de Simona, els boscos multicolors de Varicauva o de Sapertega, els pobles de Vilac, Aubert o Betlan...

Taules i llits HOTEL PEÑA ctra. N-230, km. 169, El Pont d’Arròs, 973 640 886 A baix al Pont d’Arròs, ran de la Garona i vora la cruïlla de l’N-230, d’on surten les carreteres que pugen a Vilamòs i a Arròs, així com la pista que porta a la cascada del Salt del Peix (Sauth deth Pish), l’hotel Peña o Penha és un ja veterà, però renovat, establiment de quatre estrelles que ofereix bona taula i confortable llit al viatger. En un ampli i alegre menjador, plats típics aranesos com l’olla, foies, truita de riu... i un celler de vins ben proveït. Una seixantena d’habitacions i suites acollidores, jardí amb jocs infantils, grans salons comunitaris, gimnàs amb tota classe d’aparells, zona de spa que consta de piscina climatitzada amb vistes als prats i boscos veïns, sauna, cabines d’hidromassatge i raigs Uva.