Sota la roca

Foradada s’aixeca per damunt d’una ampla vall, mosaic de parades de cereal que cada primavera s’encatifa d’un verd gemmat, travessada de cap a cap per la C-26, a mig camí entre Cubells i Artesa de Segre. L’accés des de baix a la carretera s’efectua per un trencall ascendent d’un quilòmetre, que continua durant un parell de quilòmetres més de revolts fins al pintoresc agregat de Montsonís i el seu castell visitable, complement ideal per acabar de passar una bona jornada turística.

A mesura que s’hi aproxima, conduint costa amunt, Foradada ofereix al foraster una explicació evident del seu topònim, deduïble del trau obert a l’enorme roca que sobresurt del caseriu. També ofereix l’aspecte d’un vilatge endreçat, amb força façanes de pedra picada, presidit per la mola poderosa de l’església parroquial, que dona l’esquena al vast panorama, indiferent a les belleses del paisatge, gairebé despectiva. És just a la placeta estesa entre el temple d’elegant frontis barroc tirant a classicista i la moderna Casa de la Vila on convé aparcar, per emprendre tot seguit la descoberta de la part alta del nucli, pujant pel carrer de la Solana i la Costa de Sant Urbà, deixant enrere una àrea lúdica de salut per a la gent gran (laberint, pedals de mans i de peus, barres a diferents altures, seient mòbil, cubs giratoris) i una altra de jocs infantils (rascaculs, baldadors), passant per davant de la residència rural Cal Segon, per arribar a una esplanada amb funcions de mirador cap a la serra de Mania, les protuberàncies rocoses de Castellots Grosses, el Munt de Montsonís o els poblets de Rubió de Dalt i del Mig (el de Baix queda amagat), que compta amb un plafó informatiu sobre els voltants (història local, espai protegit de l’aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa, ruta de les fonts: Púdia, Fassina, del Quatre i del Molí).

Des d’aquí, el caminant s’enfila a l’ermita de Sant Urbà, petita i arrebossada, i en un minut més s’aventura pel corriol amb vistes espectaculars a 360 graus, dels Pirineus al Montsant, amb el castell de Montclar en primer terme. El pas, protegit per un cable, careneja l’altiva roca amb el forat que, segons la llegenda, qui el travessa la nit de Sant Joan canvia de sexe, així que compte.

Sobre la mitjana LA SOLANA Carrer Major, 4, Foradada, 657 928 374. Fa ja 27 anys que Josep Sánchez i Ricard Zamora posaven en marxa La Solana, un restaurant excel·lent, refinat, per damunt de la mitjana del nivell de la gastronomia de l’època en aquestes comarques –i l’actual, encara–, en una vella casa de pedra restaurada prop de l’església. Un menjadoret acollidor amb mitja dotzena de taules, més un reservat per a celebracions no gaire nombroses, són l’escenari de les habilitats culinàries del Josep i el Ricard, amb una excepcional bona mà del segon per a les postres. Alta cuina a preus raonables: menú degustació de temporada (tres entrants, el principal i les postres a triar) per 24 euros, menú especial de 8 plats per 43. Obert cada dia excepte diumenge al vespre i dilluns, s’aconsella reservar.