D'on prové el nom de Preixana?

Tot i constar l’existència al segle XIII de persones anomenades Prixana o Preixana, s’especula que l’origen del topònim de la bonica localitat del sud-oest de l’Urgell (a uns 40 quilòmetres i tres quarts d’hora en cotxe de Lleida, passant per Bellpuig) prové d’una misteriosa dama romana, Prisciana, de qui es desconeix qualsevol altre detall biogràfic, més enllà del nom. En fi, si non è vero è ben trovato... Estirant prou el fil de l’etimologia recreativa, es podria arribar a establir alternativament una relació toponímica amb la tradicional i antiquíssima indústria d’extracció de pedra de les moltes pedreres locals, emprada en la construcció d’edificis o esculpida en forma de piques, rodets, creus de terme i esteles funeràries discoïdals, de les quals se’n conserven una norantena. També escuts heràldics que llueixen damunt les portes adovellades d’alguns casalots senyorials del nucli antic, com ca la Llúcia, cal Silona, cal Roquet –amb porxo i columnes– o cal Xammar, aquest darrer amb finestres d’estil plateresc i datat en 1559. Una altra agradable sorpresa al centre històric és la capella de la Mare de Déu de l’Horta, que atresora la imatge barroca de la titular salvada in extremis de la destrucció per la Leonor de cal Negret. Amb tot, l’ermita més important des d’un punt de vista paisatgístic i de devoció popular és la de Montalbà, dalt d’un turonet pròxim, enmig d’un parc convertit en zona de lleure i mirador privilegiat.

Per visitar Preixana convé deixar el cotxe a l’espaiosa plaça Catalunya, que compta amb varietat d’arbres, una pèrgola de formigó i una bassa d’aigua amb un banc de pedra al voltant, seguir per un carrer Major que té una travessia amb una curiosa denominació redundant –carrer del Carreret– i, passant per davant de la capella de Sant Llorenç, ara centre cultural, pujar fins a l’església de Santa Maria, restaurada en 2008 i declarada fa poc monument nacional. La formidable fàbrica de carreus daurats s’alça imponent al cim del tossal del Sitjar que domina la població, amb sòlids contraforts (un dels quals acull un enorme rellotge de sol), finestral gòtic i sòbria façana renaixentista... Des del ben urbanitzat entorn del temple, s’albiren amenes panoràmiques de la plana urgellenca i la vall del Corb.

Nom d’anàtid Delícies de l’ànec Afores, s/n. Preixana, 973321022 Als afores de Preixana es troba una singular explotació ramadera on es crien 11.000 ànecs cada any, la carn dels quals es posteriorment comercialitzada sota la marca Delícies de l’Ànec amb una àmplia gamma de productes que s’ofereixen envasats al buit: fetge gras, fetge sencer, magret tendre (pit), magret curat, ales, cuixes, guiers, bloc de foie, mi-cuit, mousse de foie, paté de foie, confit, agulletes... Les instal·lacions no tenen res a envejar a les més reputades granges franceses del sector, igual que el menjar que s’hi obté, i poden ser visitades en grup, prèvia cita concertada. Es pot aprofitar per adquirir qualsevol dels articles enumerats, distribuïts també a botigues gastronòmiques especialitzades i restaurants de nivell.