La ruta de la flor

Al Baix Segre, la primavera esclata a l’hivern. La floració dels arbres fruiters és un impressionant espectacle natural que Aitona, sobretot, ha convertit en reclam turístic. El març treu el cap pel calendari amb un horitzó d’arbres despullats, però en qüestió de dies, com si es tractés d’un prodigi, aquell mateix paisatge es converteix en una immensa catifa de color rosa. Des de l’ermita de Joan de Carratalà, del segle XII, la panoràmica ens deixarà sense alè. Se’ns perdrà la vista en un gran jardí exòtic que encerclen les serres blaves. Endevinarem on és el riu Segre perquè el color verd dels arbres de ribera que serpentegen, fidels, al seu costat fins a lliurar-lo a l’Ebre a pocs quilòmetres, trencarà la monotonia de l’horta esclatada en flor. De vegades, ens semblarà veure un treball de patchwork d’escala gegantina. Això és perquè si ens hi fixem bé, cada varietat plantada floreix amb una tonalitat. El rosa és omnipresent, perquè els presseguers són els reis, però com si d’un mostrari de Pantone es tractés, hi trobem totes les gammes: del salmó suau dels albercocs al fúcsia rotund de la platerina, aquella fruita que sembla un entremig de nectarina i paraguaià. I encara podem ensopegar amb alguna illa de blanc immaculat a càrrec de pereres i pruneres. A Aitona es fan activitats relacionades amb el que s’ha denominat fruiturisme durant pràcticament tot l’any, però més enllà de l’horta, aquesta població té un encant gairebé secret que passarà desapercebut a aquell que només creuï el poble en cotxe seguint la carretera. El nucli antic desprèn aroma morisc. Una passejada pels seus carrers estrets, que formen curiosos passadissos és més que recomanable.

Les activitats previstes són aptes per a tots els públics. Es poden fer recorreguts entre arbres florits per terrenys plans i accessibles, o descarregar adrenalina a les serres. També es pot fer una incursió en la pel·lícula Segon origen de Carles Porta i recórrer els espectaculars escenaris del film, amb el caminet ondulant com a gran reclam.