Lloc o fulla?

Dues teories etimològiques provarien d’explicar el topònim de la Fuliola: la paraula àrab al-folia, que significa lloc, i la similitud fonètica amb fulla, reflectida a l’escut local, renovat fa poc.

Disposada al llarg de la C-53 que va de Tàrrega a Balaguer, aquesta pròspera localitat d’un miler d’habitants, als quals cal afegir els dos centenars de l’agregat de Boldú, pertanyent al municipi, ofereix a qui la travessa en cotxe la mateixa impressió esbatanada i sense gaires arrels de la majoria de nuclis poblats de la plana urgellenca, però val la pena aturar-s’hi una estona per comprovar que no és ben bé així. Al cantó sud de la carretera, on convé aparcar, es descobreixen després de caminar un parell de minuts els primers testimonis de l’embrió urbanístic d’origen medieval, construït a partir de finals del segle XI, en forma de vila closa emmurallada, que fins al XVI no s’expandiria extramurs, cap a l’anomenat Raval.

Val la pena aturar-se a la fuliola. Des De la carretera enganya. Caminant pel poble, s’hi endevina l’embrió urbanístic d’origen medieval

La plaça de l’Església adopta un perímetre irregular, amb l’edifici distingit de Cal David al número 21 i una triangle elevat al mig que acull set plataners, una font, bancs per seure i una estela de pedra amb la inscripció “Als donants de sang de la Fuliola i Boldú, 2010”. El temple és senzill, amb campanar quadrat lateral culminat per un teuladet punxegut, una graciosa portada amb la data de 1783, consistent en pilastres adossades al mur i una fornícula al damunt, flanquejada per un pi a cada cantó. El carrer Domènec Cardenal, en record de l’enginyer del canal d’Urgell, dibuixa per aquell costat la corba de l’antiga muralla i mena a la Placeta que hi havia a l’interior, on es poden veure un casal vuitcentista i un altre potser encara anterior, amb la porta dovellada, hores d’ara abandonat. Un altre casalot en un estat similar, entre gòtic i renaixentista, presideix la contigua plaça Major. Per un pintoresc carreró cobert en part se surt al portal d’aspecte compacte i defensiu, integrat en una casa, evocador de l’època feudal, davant d’un espai obert que compta amb una font de ferro amb quatre aixetes, quatre piques i quatre fanals, així com un monument de pedra d’un pagès amb l’aixada a l’espatlla i una pagesa empunyant una falç.