Noms literaris

Començant pel mateix topònim, derivat del llinatge feudal Santafè, el poble de Santa Fe ofereix uns quants noms de cases, carrers i places d’innegables ressons literaris, de manera que potser no es tracta d’una simple casualitat que fos bressol de la coneguda agent d’autors Carme Balcells (1930-2015), enterrada al seu cementiri.

Per tal d’arribar-hi, convé abandonar l’Eix Transversal a la sortida de les Oluges, municipi al qual pertany, deixar de seguida enrere el trencall d’Estaràs i Sant Guim i, en un quilòmetre, s’albira ja la remarcable estampa d’aquest tranquil veïnat, en el perfil aeri del qual sobresurten tres monuments de la pedra clara del país que ressalta enmig de la verdor primaveral dels sembrats que l’envolten: el campanar de Sant Pere, el castell i la torre medieval de cal Franquesa.

L’església de Sant Pere, en terreny planer i una mica als afores, documentada ja al segle XI, és romànica d’una sola nau i dotada d’un absis important i una absidiola lateral ben curiosa. El campanaret hi va ser afegit bastant més tard. A mesura que el visitant s’endinsa en la població, s’adona de l’estructura característica d’una antiga vila closa. Extramurs del vell recinte fortificat, s’allargassa la plaça Major on es recomana aparcar, potser just davant mateix de cal Sastre, una casa restaurada que llueix a la llinda un respectable 1791 i a la paret una planxa i unes tisores esculpides que donen a entendre la professió del propietari, almenys en èpoques pretèrites. A tocar, un gran edifici reconstruït fa poc, resultat d’ajuntar cal Tresona i ca l’Esquerrà, presenta una placa de ceràmica commemorativa de l’agermanament amb Santa Fe de Bogotà, el 8 de setembre de 2004. Aquí és on l’esmentada Carme Balcells pretenia obrir una residència per a escriptors que de moment es manté a l’espera.

Pujant directament per sota del portal de mig punt pel carrer Castell o fent marrada pel carrer de la Paella, que passa per davall d’un altre cobert, cap a la placeta de les Armes, mirador amb baranes sobre la vall del Sió, s’accedeix al peu dels murs de la fortalesa que conserva elements arquitectònics originals, sobretot finestres –més val oblidar el pegat modern dels balcons–, dividida avui dia en dos habitatges particulars, cal Botet i cal Casteller.

Pastes farcides La Cosa Nostra Antic Camí de Castellnou, s/n. Cervera, 973 533 190 Tornant de Santa Fe cap a ponent, a la primera rotonda d’entrada a Cervera cal buscar la caserna dels Mossos d’Esquadra i immediatament girar a la dreta pel carrer Josep Benet. Al final d’un breu tram de camí de terra, en una casa de pedra aïllada amb bones vistes, el restaurant La Cosa Nostra s’ha especialitzat a servir excel·lent pasta fresca d’elaboració pròpia, amb farina normal o integral, farcida de diversos ingredients, sobretot raviolis i uns raviolons que entre tres omplen el plat, per exemple de peus de porc i gambes o de botifarra negra, poma i pinyons torrats, a part d’espaguetis, fetuccine, canelons i una vintena de pizzes diferents. A més, amanides, carpaccios i carns com entrecot, filet i escalopa.