El crepuscle dels déus

Contemplar la posta del sol des de l’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa representa una experiència operística, que remet a alguna obra de Wagner com El crepuscle dels déus, títol apropiadíssim, o fins i tot L’or del Rin, en aquest cas de la Noguera Ribagorçana, que és el riu que correspon al tros d’embassament de Canelles que es veu al fons, encaixonat entre cingleres. De tota manera, la Pertusa impressiona a qualsevol hora del dia, sobretot per la espectacularitat del seu emplaçament, quasi a la punta d’una aresta de roca que s’eleva a gran altura per damunt de la plàcida massa d’aigua que els matins assolellats presenta un fotogènic color blau turquesa.

Després de cinc mesos de treballs no gaire còmodes, en què el material havia de ser transportat en motxilles, a principis d’enguany s’enllestien les obres de consolidació i restauració de l’ermita. Resten pendents les de l’accés, que continua oferint una certa dificultat, tot i que el trajecte final que cal cobrir trescant per un corriol obert a la penya a penes dura deu minuts. Ara bé, la suada i el risc de relliscar queden compensats per la descoberta d’una autèntica meravella.

S’hi pot arribar amb cotxe des de Corçà, a 8 km d’Àger, per una pista asfaltada que s’acaba en un aparcament habilitat fa poc per a una cinquantena de vehicles. En cosa de cent metres, arrenca el sender descendent que aviat s’enfila cap a l’esperó rocós on s’alça l’esglesiola, passant per sota de les filades de carreus supervivents del castell medieval que controlava el pas de l’estratègic congost. El temple va ser erigit al segle XI i és petit però bonic, d’una sola nau amb volta de canó i cobert de llosetes, amb el seu absis ara repicat i la seva porteta de mig punt. Diu la llegenda que qui fa tres tombs a l’edifici es casa abans d’un any, si no s’ha despenyat en l’intent, és clar, perquè la proesa no sembla fàcil, amb tots aquells espadats al voltant. Sort n’hi ha d’un cable per agarrar-s’hi que permet acostar-se al caire de la cresta, i de l’abisme, on el panorama esdevé encara més sublim (compte amb les selfies).