Mas de l'estany

Coincidint amb el desè aniversari del recuperat estany d’Ivars i Vila-sana, el centre d’informació i interpretació d’aquest espai lacustre al cor de la plana urgellenca, ubicat a cal Sinén, una antiga masia ran de l’aigua bastida l’any 1910 i refeta per acollir la seva actual comesa, ha vist recentment completada una nova fase de la seva rehabilitació interior que el fa encara més mereixedor d’una visita.

Per arribar-hi des de Lleida, a 37 quilòmetres, convé deixar l’A-2 a la sortida que va a Linyola, vorejar aquesta vila per la nova ronda i agafar el trencall indicat com a camí de Vallverd. Poc abans d’arribar a aquest poble, cal girar a mà dreta i anar seguint els senyals fins a veure l’edifici reconstruït respectant el seu aspecte original, amb parets de tàpia. L’horari d’obertura és dissabtes, diumenges i festius de 9 a 14.

A l’entrada, vora el taulell de recepció, hi ha una botiga d’objectes artesanals de record, llibres i productes alimentaris de la zona. Val la pena treure el cap a les dependències domèstiques de l’antic habitatge, recreades amb rigor, com el menjador, el rebost i la cuina amb llar de foc i fogons de ferro, i fotografies velles de la família Greoles que hi vivia, del mas i l’estany tal com eren i d’alguns personatges il·lustres que l’havien freqüentat, com el president Companys. Una escala que baixa fins a una de les barques de ciment amb rems de fusta que solien solcar aquella massa líquida, per motius de pesca o cacera o de lleure, i un passadís que mena fins a un mirador a cobert que emmarca la vista de la massa líquida reverberant sota el sol són plens de textos i imatges relatius a diversos aspectes de la llacuna endorreica, la seva història i característiques naturals com flora, fauna, etcètera.

Al defora, tres taules amb bancs de formigó permeten seure a mirar el panorama o fer un pícnic. Per allí mateix passa el camí perimetral de 5,5 quilòmetres (hora i mitja a peu, mitja hora en bici), que suposa un bucòlic passeig prop del blau i dels canyissos, sentint només el so gutural dels ocells i el picar com de fusta dels becs de les cigonyes.

Mos de l’estany A poc més d’un quilòmetre de cal Sinén i de l’es· tany, en una casa del poble de Vallverd, Jaume Es· part i la seva dona Lídia Fernández elaboren des de fa cinc anys unes magnífiques conserves casolanes artesanals amb la marca Mos de Tros, de nom tan ben trobat, distribuïdes a un centenar de comerços i restaurants de les comarques lleidatanes (i amb la possibilitat de ser adquirides també allí mateix). Són de fruita o verdura amb productes locals de tota confiança i no porten conservants artificials. Deli· cioses melmelades de poma, pera amb nous, figa, préssec, ceba, tomaca o d’original pebrot vermell. A més a més, sofregit, samfaina, freginat de fesols, bo· lets en escabetx o la novetat d’una salsa de tomaca verda agredolça.