Un aire italià

Enllestida fa poc la remodelació del nucli antic de Mollerussa, entorn de la vileta closa medieval, val la pena anar-hi a fer un tomb. Un tomb a peu, perquè el trànsit rodat hi ha sigut suprimit. Els treballs han consistit a donar continuïtat a les places en angle de l’Ajuntament, Manuel Bertrand i Major, instal·lant-hi fonts i parterres amb flors, plantant magnoliers i col·locant-hi un munt –en calien tants?– de bancs per seure de pedra blanca, més moderns que no còmodes o bonics, que vistos de lluny semblen banyeres, així com d’altres de rodons al voltant del tronc dels plataners preexistents. Com a actuació especial, s’ha recuperat i fet visible, protegit per un vidre gruixut i amb il·luminació nocturna, un pou del segle XVIII trobat durant les obres a la plaça Manuel Bertrand.

L’element patrimonial més interessant d’aquest espai reunificat és la capella de sant Isidor o Isidori, esglesiola del XVI d’origen renaixentista, restaurada en 1976 i dedicada al patró local, un mariner màrtir oriünd de l’illa de Quios, en català de l’època illa de Xiu, a la mar Egeu. La seva imatge, una escultura d’alabastre del XVII destruïda en la darrera Guerra Civil i recomposta en 1977, va ser portada –o això sosté la tradició– des de la llacuna veneciana per un soldat mollerussenc. Pot ser mig albirada, al seu cambril, no sense forçar la vista, a través dels dos finestrons amb reixes oberts a la porta del temple, la façana del qual presenta la meitat inferior de pedra picada, un òcul superior perquè hi entri la llum, un dibuix del màrtir sobre rajoles i un campanaret d’espadanya coronat per una creu de ferro, a més d’una làpida datada en 1731 recordant unes indulgències concedides pel cardenal romà Alessandro Aldobrandini.

L’aire italià del conjunt es projecta en l’església parroquial de Sant Jaume, a l’altre cantó de carretera, aixecada entre el 1950 i el 1958 a l’anterior emplaçament del castellet local conegut com la Casa Forta: fàbrica tota de maons, planta basilical, escalinata, atri porticat de cinc arcades, tres finestrals per damunt emmarcats per arcuacions, baptisteri octogonal que mai no s’ha arribat a usar, un campanile de 40 metres que conté més de 100.000 totxos i que ens remet altre cop a Venècia.

L’aire italià del reformat pinyol urbà de Mollerussa sembla haver-se encomanat –sigui dit com un elogi– a algun dels seus establiments comercials o de restauració, o les dues coses alhora. És el cas de La Botiga, un local obert fa dos anys dedicat a la venda de productes alimentaris selectes amb una àrea de degustació, a l’interior o en una agradable terrassa. Pernils ibèrics, formatges de trenta classes, cafès de diversa procedència, xocolates, conserves, vins i licors, olis, mels, peixos fumats, carns i hamburgueses... Algunes de les delicadeses que s’hi poden tastar són les taules d’embotits o formatges, pop a la gallega, carpaccio de bou, salmó fumat amb salsa d’anet... Vermut els dissabtes i diumenges abans de dinar.