Mars interiors

Arribat l’estiu, amb les calors de rigor, no cal desplaçar-se fins a la costa per gaudir de la proximitat refrescant de superfícies aquàtiques. Aquí a les terres planes de Lleida anem ben servits de concentracions d’aigua dolça, en forma d’estanys més o menys naturals –Utxesa, Ivars, més amunt Montcortès- o d’embassaments artificials, que poden acomplir en el sentit al·ludit una funció supletòria. Aquests darrers són els més nombrosos, arrenglerats de nord a sud en les valls verticals descrites pels rius principals que solquen el territori. De llevant a ponent: Sant Ponç al Cardener; Oliana, Rialb i Sant Llorenç de Montgai al Segre; Torrassa o Guingueta, Sant Antoni o Talarn, Cellers o Terradets i Camarasa a la Noguera Pallaresa; Escales, Canelles i Santa Anna a la Noguera Ribagorçana. Tots aquests mars interiors disposen de platges o zones de bany i d’embarcadors des d’on emprendre navegacions recreatives a bord de petites naus de divers sistema de propulsió, eslora i calat. També en alguns s’han habilitat espais riberencs per a la contemplació del panorama lacustre, així com de les espècies animals o vegetals que l’habiten, encaixonat sovint entre cingleres o pendents boscosos, i la fruïció dels efectes benèfics de caràcter físic o anímic derivats del veïnatge de grans masses líquides.

El nom del de Sant Antoni prové de l’església del poblet de Susterris negada per causa de la seva construcció, el 1913, a càrrec de La Canadenca. Aquest pantà, el cinquè de Catalunya en extensió, darrere de Canelles, Rialb, Susqueda i Riba-roja, té una longitud d’11 quilòmetres, de manera que la seva cua arriba fins a la Pobla de Segur i el Pont de Claverol, cosa que suposa quan està ple una làmina de 927 hectàrees i una capacitat de 205 hectòmetres cúbics, continguts per una presa de gravetat de 180 metres de llarg. Un bon punt per observar-lo és Lo Quiosc, modern establiment bastit sobre una penya en el lloc més estret, rocós i espectacular, on hi havia hagut el congost de Susterris, amb una espècie de passarel·la de vidre que s’endinsa uns metres sobre l’enorme volum de blavor plàcida i profunda. Val la pena anar-ho a veure (i a beure, o també menjar alguna cosa, en alguna de les seves terrasses tan ben situades).

El restaurant cocteleria Lo Quiosc és el local de moda al Jussà, força concorregut a l’estiu. S’alça sobre un promontori rocós, entre la C-13 i el pantà de Sant Antoni, poc després de la presa i el poble de Talarn. És un plaer seure a fer un glop o un mos, tot admirant les vistes privilegiades de l’embassament i les muntanyes que l’envolten, en una taula d’alguna de les terrasses damunt de l’aigua, encara que n’hi ha també dins del petit edifici envidrat, sentint música contemporània enregistrada o en directe, ja que s’hi organitza el cicle de concerts nocturns Talarn Music Experience. Possibilitat de degustar-hi tapes, entrepans, amanides o plats més elaborats de noms imaginatius, vins pallaresos i cerveses artesanals.