Trinxeres d'alçada

Durant el 1938, la Guerra Civil va aturar-se durant molts mesos a la frontera natural que formaven els rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. Les tropes franquistes preparaven l’assalt definitiu a Catalunya i tot el territori definit per aquesta marca en el mapa es va convertir en línia de front. A les muntanyes més septentrionals del Pallars aquesta divisòria es va moure cap a l’est, essent el pic de Campirme i les valls que s’estenen als seus peus el front més septentrional del conflicte. Al nord, el pic del Mont-roig ja delimita la frontera amb França.

La ruta que us proposem aquesta setmana comença al refugi guardat de la Pleta del Prat, al final de la carretera que s’endinsa per la Vall de Cardós fins a l’estació d’esquí alpí i de fons de Tavascan. Si a l’hivern és una de les referències més undergrounds dels esports blancs, a l’estiu és un dels punts de partida més salvatges que hi ha per descobrir l’Alt Pirineu. La ruta puja vorejant el Torrent de Mascarida fins a l’estany del mateix nom, un llac natural envoltat d’un circ preciós. Vorejant-lo pel vessant nord passem pel petit estany del Diable, conegut amb aquest nom perquè el mateix dimoni –això diu la llegenda– va capbussar-hi per sempre un ramat sencer de corders.

En el tram final de l’ascensió el desnivell minva i planem pel llom de la muntanya fins al punt més alt, el Campirme, on hi ha un referent geodèsic. Aquest no és el cim més espectacular de la zona, però la seua situació estratègica ens dóna bones vistes. Durant el 38 tant els republicans com els franquistes hi tingueren posicions més o menys estables i a resultes d’aquell conflicte en resten vestigis de trinxeres fetes amb pedres de pissarra i cabanes. Els estius en aquestes latituds són solellosos i frescos, però els hiverns són crus i colgats de neu. Només d’imaginar-nos les llargues i avorrides jornades de vigilància a trinxeres un calfred ens recorre l’espinada. La tornada pot ser per la mateix ruta o baixant pel vessant nord del coll de Finestres per anar a trobar els prats que, durant l’hivern, són la pista d’esquí de Tavascan i fer ziga-zaga fins a recuperar al tram final del barranc de Mascarida.

FITXA TÈCNICA: Ascensió al pic de Campirme (2633 m), al Pallars Sobirà Ruta semicircular. Punt de sortida i arribada: Refugi de la Pleta el Prat Desnivell acumulat: 920 metres Horari: 5-6 hores Temporada ideal: estiu i principis de tardor. Més informació: ca.wikiloc.com