Gats i flors

El poble dels gats. A Vall-llebrera, agregat d’Artesa de Segre a cinc quilòmetres d’aquesta vila, sobre un turonet vora l’L-512 que va a Tremp pel port de Comiols, hi viuen 14 veïns i 25 gats. Més gats que persones. Quasi el doble. Gats i no pas llebres, malgrat el topònim: a Vall-llebrera que ningú no ens doni llebre per gat. De fet, els felins més o menys domèstics –en aquest cas menys que més– es poden veure per tot arreu, corrent i miolant en plena llibertat, solitaris o gregaris, a diferència dels humans, que costa d’ensopegar-ne amb algun. Però bé que n’hi deu haver, perquè si no fos així, qui tindria cura de tantes flors com proliferen per les diverses raconades de la petita localitat d’origen i traça medievals, amenitzant amb la seva riquesa cromàtica la severa homogeneïtat grisenca de les pedres de cases i carrerons?

Ascendint pel camí pavimentat d’uns 200 metres que surt de la carretera, s’aparca a la part alta del nucli. Continuant a peu pel carrer Sant Ponç, de seguida es troba l’església de la mateixa advocació, bastida al segle XVI amb carreus de color torrat. La façana integra una fornícula buida i un artístic rosetó per damunt d’un portal de dovelles. El suport dels fils de la llum collat al frontis del temple representa una anomalia visual en un conjunt de senzilla regularitat simètrica. Una asimetria equivalent a la que ofereix l’exagerada diferència de mida entre les dues campanes que ocupen els dos forats de l’espadanya.

Davant per davant d’una parroquial amb poques misses, un habitatge particular d’espessa ornamentació botànica preserva restes del castell setcentista de Mirandol, nom de faula o rondalla. Resseguint el perímetre de l’antiga vileta closa, l’actual plaça Major gairebé no es distingeix per amplària del carrer que hi condueix. Placeta Major, a tot estirar, valgui la paradoxa. Hi destaca una font de 1924 i una pica on s’abeuren els gats. Per un portal s’accedeix al reduït laberint interior de carreronets. A través d’un de cobert en part amb bigues de fusta s’arriba al mirador del Brescó, un balcó natural posat damunt d’un cingle a plom sobre el riu de les Segues. Panorama extens de parades de cereals, clapes de bosc i el puig piramidal de Montmagastre.

PANS I COQUES

Sortint d’Artesa cap a Ponts, el forn i pastisseria Rosa Serra funciona a ple rendiment des de 1975, també dissabtes i diumenges, de 8 del matí a quarts de nou del vespre, sense tancar al migdia. L’afluència de clients és constant, tant a la botiga com a la cafeteria interior. A banda de pans de diverses mides, pesos, textures i gustos, hi ha l’oferta aclaparadora d’una cinquantena de coques diferents, salades o dolces, digna d’admiració i de salivació (i de rècord Guinness). Amb les combinacions més inversemblants, totes reeixides, ideades per la creativa mestressa. A més, pastissos de moltes classes, així com dònuts i croissants gegantins, farcits de crema o xocolata. Tan increïble que mereix almenys una visita.