L'esperit de l'aigua

Des de la plaça de Boí, els taxis-furgoneta (anada i retorn: 10,50 euros, 3,50 els menors de 12 anys), pugen a Aigüestortes en vint minuts, sense un horari preestablert: van sortint a mesura que els vehicles s’omplen. El servei s’efectua tot l’any, inclosos els mesos de neu (aleshores, l’excursió proposada aquí s’aconsella de fer-la amb raquetes, que poden ser llogades a la Casa del Parc a baix a Boí mateix: una experiència inoblidable).

Un cop al planell d’Aigüestortes, es pot triar entre seguir caminant amunt una hora i mitja fins a l’estany Llong o bé limitar-se (que ja és molt i compensa el desplaçament) a passejar pel circuit de passeres de fusta aptes per a cadires de rodes, per sobre dels filaments d’aigua transparent que donen nom a l’idíl·lic paratge, o bé encara –la recomanació d’avui, compatible en un sol dia amb les altres dues referides– emprendre el descens a peu per un sender que davalla fins a l’estany Llebreta, en cosa d’una hora, comptant les previsibles aturades a fer fotos o contemplar el paisatge, per exemple des del mirador del Sant Esperit, amb cartell panoràmic.

Alternant trams pedregosos amb trossos de camí i vistes d’alts cims pelats amb d’altres de bosc espès, es va baixant pel cantó dret del riu de Sant Nicolau, del qual se sent tota l’estona la forta remor, sovint entre arbres frondosos i prop d’espectrals troncs caiguts que fan pensar en escultures de fusta clara, sense acabar de dilucidar si es tracta d’espècimens botànics morts del tot o bé encara amb un bri de vida.

La cascada del Sant Esperit, d’uns trenta metres de sobtat desnivell, és tot un espectacle. L’aigua salta, indòmita, renouera, tossuda, furiosa, d’esglaó en esglaó de pedra polida, abocant cada minut grans dolls d’escuma blanca en uns tolls de gran fondària, conseqüència de l’efecte erosiu a la roca de la rotació allà dins del bregós corrent, coneguts com marmites dels gegants. Un altre miradoret permet veure-la i fotografiar-la sencera, des de baix. De seguida, la plana on s’estén el bucòlic estany Llebreta, plàcid i blau, envoltat de prats, un dels més bells del Pirineu. A la carretera que hi passa a la vora, s’hi pot agafar el taxi de tornada.

L’esperit de la crep Creperia Ca la Pepa Ctra. de Taüll, 32, Boí, 973696312 Pasta prima circular de farina, ou i llet, passada per la paella, ensucrada o farcida amb els més diversos i increïbles ingredients, la crep és protagonista principal del bonic restaurant Ca la Pepa de Boí, obert fa 23 anys, que l’entranyable i solidària Pepa Turró porta ara amb l’ajuda dels fills: Lluc, Bel i Olma. A més d’unes trenta creps salades (exemple: de foie amb poma cuita i coulis de figa) i quaranta de dolces (exemple: poma al forn, canyella, xocolata i Grand Marnier), l’extensa carta inclou quinze amanides, deu torrades i una vintena de postres. A part, sopes d’estiu com la tailandesa de meló amb llet de coco, curri, menta i encenalls de pernil o d’hivern com la de pastor amb farigola. Tot deliciós.